DEL BLOC. LA LECTORA CORRENT
Sempre dic que, de política, no hi entenc gaire, per no dir gens. Però
em sembla que ja començo a aprendre'n les beceroles. Analitzant el que
estan fent els partits polítics els darrers anys he arribat a esbrinar
alguns principis en què es basa la política actual:
a) Un partit polític és com uns secta religiosa; no es pot
criticar el líder i les seves decisions. Si algú ho fa, li diuen que hi
sobra, en el partit.
b) Per ser un bon polític o política, cal tenir molt mala memòria
i oblidar el que es va dir fa uns quants anys per poder dir ara el
contrari sense tenir cap problema de consciència.
c) Cal estar convençuts que el poble també té mala memòria i no
recordarà que allò que ara es diu contradiu allò que es va dir fa un
temps.
d) Cal tenir molt present que el principal objectiu de
l'oposició és sempre criticar qui és al front del Govern, ja sigui
municipal, autonòmic o estatal. Convé doncs que els membres d'un partit a
l'oposició compleixin els principis b i c. I que tinguin
una ceguesa parcial que els impedeixi veure les coses bones que hagi fet
qui mana (suposant que n'hagi fet alguna).
e) Cal tenir en compte que, quan hi ha un canvi al front d'un
Govern, convé carregar-se tot o gran part del que havia fet l'anterior.
f) Cal tenir la possibilitat de canviar de xip quan s'és fora de
l'espai de debat o d'unes càmeres de televisió o micròfon i ser capaços
d'anar a petar la xerrada o compartir una estona en el bar, fins i tot
fent broma, amb persones a qui, una estona abans, se li han dedicat
crítiques ferotges o fins i tot insults. (L'odi a mort permanent és cosa
dels militants de base dels partits.)
Hi ha encara altres principis que han de complir-se per poder triomfar
en el món de la política, com ara veure la brossa als ulls dels rivals i
no veure la biga en els ull d'un mateix o tenir complex de pontífex i
creure's infal·lible. Però si teniu en compte els sis esmentats en la
llista, podreu arribar molt lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada