Polítics europeus reclamen que Catalunya deixi de ser un tema «tabú»

naciodigital.cat

Polítics europeus reclamen que Catalunya deixi de ser un tema «tabú»

El Diplocat organitza a Utrecht un debat sobre el cas català

Una representant de l'ambaixada espanyola aprofita el torn de preguntes per defensar l'argumentari unionista

Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

J.P./ACN 

El cas de Catalunya "no s'ha de tractar com un tema tabú" a Europa però "jutjant per la reacció de Madrid, és just dir que les autoritats espanyoles ho preferirien". Són paraules del polític socialista suís Stéphane Riand, que aquest dilluns ha participat a la University College d'Utrecht en un debat sobre Catalunya organitzat pel Diplocat. En les conferències, polítics europeus populars, socialistes, liberals i verds han defensat el dret dels catalans a celebrar una consulta, i han instat Madrid a negociar un model com el del Regne Unit amb Escòcia. "Sabem que hi haurà un referèndum", ha dit la sueca Bodill Ceballos, coincidint amb el letó Veiko Spolitis, que creu que la consulta és "inevitable".

 

Tres-cents anys després del tractat d'Utrecht, la ciutat neerlandesa ha acollit aquest dilluns un debat sobre el procés català amb experts i polítics de diferents països europeus que ha inaugurat el secretari general del Diplocat, Albert Royo. El debat, titulat 'Self-Determination Processes in the EU. The case of Catalonia', s'ha estructurat en dues grans parts, una primera d'acadèmica i una segona de caire més polític. 

 

En el primer debat de la jornada, Clara Ponsatí, professora investigadora a l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC) i a la Barcelona Graduate School of Economics (GSE), i Eduard Sagarra, professor de Dret Internacional a la UB i president de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), han explicat el procés que ha portat Catalunya fins a les reclamacions actuals. 

 

Ponsatí ha explicat que la sentència de l'Estatut del Tribunal Constitucional va ser un "greu error" i que va deixar als catalans "decebuts i enganyats" i amb una "alta irritació". La professora de l'IAE-CSIC ha destacat que els catalans "necessiten suport internacional" per poder votar en un referèndum o consulta que tot apunta que el govern d'Espanya rebutjarà. Per a Ponsatí, fins ara la comunitat internacional i la Unió Europea han tractat l'afer català com un assumpte intern d'Espanya, però això haurà de canviar. "Si la veu de Catalunya continua sent ignorada, serà un tema intern, però un tema intern de la UE", ha dit. Segons Ponsatí, "els catalans no es poden mantenir a Espanya contra la seva voluntat". 

 

El professor Eduard Sagarra ha dit que "ningú sap" què passarà el dia 9 de novembre, però ha remarcat que "la voluntat de la gent, i el seu dret legítim d'expressar-se democràticament sobre el seu futur, no es pot rebutjar sistemàticament". "Votar és la manera pacífica d'expressar-se", ha reiterat aquest expert de Dret Internacional de la UB. 

 

Intervenció de l'ambaixada espanyola

 

La primera secretària de l'ambaixada espanyola a La Haia ha aprofitat el torn de preguntes per expressar el seu rebuig a les opinions de Ponsatí i Sagarra i ha defensat que el dret a decidir és "de tots els espanyols" i que els plantejaments de Catalunya van en contra de la Constitució. La responsable de l'ambaixada ha defensat també que "Espanya és un país democràtic" i que a Catalunya no hi ha cap opressió cultural que justifiqués el dret a l'autodeterminació que, segons ella, serveix per a antigues colònies o nacions oprimides. "No veig que s'estiguin vulnerant drets fonamentals", ha destacat. 

 

La professora Ponsatí ha respost que, efectivament, "Espanya és una democràcia, i en una democràcia la gent s'expressa votant". "Un dia o altre, ens expressarem votant", ha destacat Ponsatí, que ha preguntat si els espanyols mantindrien els catalans dins de l'Estat encara que expressin en una consulta la seva voluntat independentista. "Espanya voldrà mantenir els catalans si s'han expressat democràticament? Els mantindrà per la força? Si Espanya pensa així, seguirà sent una democràcia?", ha demanat la professora. 

 

Per Sagarra, "el dret a decidir no és el mateix que l'autodeterminació", i el que els catalans demanen es poder ser consultats sobre el seu futur. Aquest expert ha destacat que el Tribunal Constitucional ha avalat recentment que el dret a decidir "és absolutament legal" si es fa amb un pacte amb Espanya, i ha defensat que per això cal que Madrid es mogui. 

Els dos experts també han defensat durant les intervencions del públic l'encaix d'una Catalunya independent dins de la Unió Europea. Clara Ponsatí ha assegurat que pels catalans la UE és garant dels valors democràtics, i que per això tants independentistes són, alhora, ferms europeistes. "Per a nosaltres Europa ha estat la garantia de llibertat i democràcia, i per això els catalans volen quedar-se a la UE", ha dit Ponsatí, reiterant que durant dècades Espanya "va estar aïllada d'Occident" per culpa de la dictadura franquista. 

 

Suport europeu a la consulta

 

El segon gran bloc de debat ha estat una taula rodona moderada per Rob van der Vaart, degà del University College Utrech, amb la participació de Lousewies van der Lann, holandesa vicepresidenta de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE); Stéphane Riand, membre del Consell General de Sion pel Partit Socialista de Suïssa; Bodill Ceballos, membre del Parlament suec pel Partit dels Verds i candidata al Parlament Europeu; i Veiko Spolitis, del partit Unity i exsecretari parlamentari del Ministeri de Defensa de Letònia. 

 

Van der Lann ha demanat que si els catalans volen la independència ho facin "pacíficament, amb respecte pels drets humans i les minories". La política neerlandesa ha assegurat que el fons de la qüestió amb el referèndum de Catalunya és "política i no legal". Aquesta liberal dels Països Baixos ha admès que la comunitat internacional ha tractat amb certa "hipocresia" diversos casos de demandes independentistes al món, i aplica patrons diferents segons els seus "interessos". "És molt problemàtic que no tractem els casos amb igualtat", ha dit. 

 

Recomanació a Espanya

 

Van der Lann ha volgut fer una "recomanació gratis" a les autoritats espanyoles. "Si voleu mantenir els catalans a Espanya, heu de dir-los que els estimeu, i escoltar", ha destacat. La neerlandesa ha dit que no dialogar és una "oportunitat perduda" i ha destacat que de moment els catalans ho estan fent "molt bé" al presentar el seu cas a nivell internacional. "No estigueu temptats en violència, en disputes agressives, perquè si no perdreu i potser això és el que alguns esperen, que es cometi un error i després es pugui dir que sou uns bastards violents", ha dit als independentistes. Segons ella, si les autoritats espanyoles haguessin fet un "diàleg seriós" la situació "no hagués evolucionat així". Per Van der Lann, és "naïve" i "contraproduent" que Madrid ignori la petició catalana per un referèndum. 

 

El socialista suís Stéphane Riand ha defensat que si Espanya és una democràcia "ha de respectar i acceptar que els catalans votaran". Riand ha dit que les autoritats espanyoles "voldrien que el tema català fos un tabú" a nivell internacional, però ha defensat que "no ho ha de ser". "Li toca a Catalunya decidir sobre el seu futur", ha assegurat el polític suís, que ha remarcat que Europa i Suïssa "no poden refusar als catalans una votació" perquè "els negarien els seus valors fonamentals". 

 

El rol internacional 

 

La sueca Bodill Ceballos, membre del Parlament suec pel Partit dels Verds i candidata al Parlament Europeu, ha remarcat que "la UE hauria de facilitar la situació, no fer-la més difícil". "Sabem que hi haurà un referèndum, d'una manera o altra, i la UE i els estats membres haurien d'estar preparats", ha dit Ceballos, que ha lamentat que el govern suec no té un posicionament sobre el tema. Ceballos ha remarcat que els Verds a la UE estan "a favor del dret a l'autodeterminació, i del dret dels catalans a decidir el seu futur". "El que decideixin els catalans, ho hem de respectar. Si decideixen marxar, ho hem de respectar", ha afegit. Ceballos, que té els fills catalans, ha dit que és "molt fàcil ser català, sentir-se integrat", i ha remarcat que molts immigrants "també volen la independència". 

 

Veiko Spolitis, del partit Unity i exsecretari parlamentari del Ministeri de Defensa de Letònia, ha remarcat que els catalans tenen dret a l'autodeterminació i que la via per aconseguir-ho en l'Europa del segle XXI és el referèndum. Segons Spolitis, el cas de Catalunya és "l'antítesi" del que ha passat a Crimea, perquè s'estan fent debats sobre el futur del país i de manera democràtica. "El referèndum a Catalunya és inevitable", ha conclòs el letó. 

 

Cloenda

 

Miquel Calçada, periodista i comissari en cap del Tricentenari, ha pronunciat les paraules de cloenda de les conferències, remarcant la importància d'Utrecht en la història de Catalunya i agraint als participants i al Diplocat l'organització de l'acte. "Quan diem que els ulls del món ens miren, no exagerem", ha dit Calçada, afegint que el poble "no entendria" que es girés l'esquena a la situació catalana. Segons el comissari del Tricentenari, les reivindicacions de Catalunya avui són les mateixes del 1714, però aquesta vegada "Europa no pot ignorar el cas dels catalans". "El que passa avui a Catalunya és un procés de baix cap a dalt, el poble està empenyent, i les institucions s'adapten. Un poble sencer està parlant, es mobilitza en el context de la UE, on els conflictes i les demandes no es resolen amb la força de les armes, sinó amb la força de les urnes, democràticament", ha destacat.