No tenim por, Rouco
«Ja fa temps que els defensors de la veritat absolutíssima que és Espanya viuen de l'argument de la por»
Esteve Plantada
Allà els veus, per molts anys que passin, repapats
en la seva indulgència, cofois de pensar que tenen sempre la veritat,
superbs com els déus de l'antigor, tan plens de venjança i mesquinesa.
Porten aquí més de 75 anys. O potser més, encara. Van ser els vencedors i
no paeixen que ara hi hagi altres armes molt més sofisticades que
fusells, garrots o bombes. Ara les vergonyes queden al descobert amb
comentaris plens d'una autoritat frustrada, quan fan ús d'una doctrina
que vol anorrear ments, quan es deixen veure tal com són. I volen fer
por, perquè la por és l’únic argument que els queda. L’únic al qual
s’aferren.
Sense rèplica raonada, sense proposta ferma, sense raons ni intencions, sense gosar pensar –encara que sigui una mica–, sense sospitar que el món no viu de les seves frustracions eternes, sense ser capaços de mostrar una mica de saviesa, comprensió, humanitat o justícia. Ni parlar-ne, de tot això. Ja fa temps que els defensors de la veritat absolutíssima que és Espanya viuen de la por.
I Rouco Varela, que es fa dir cristià, és el gran abanderat d'aquesta desraó petulant que és la gran por: que torna la guerra civil. I ho diu ell, que no recorda cap dels crims que va cometre el franquisme (potser és per això que no els ha condemnat, encara). I ho diu ell, invocant l’esperit d’una guerra que només voldrien que es repetís els de la seva espècie. Aquells que van col·laborar amb la dictadura, els que mai han volgut cap mena de concòrdia, els que no han perdut els privilegis, els que necessiten espectres per seguir perpetuant-se en el poder.
Però ara, Rouco, no ens fas por. En realitat ens fas patir, perquè ja no ets d’aquest món. Et vas quedar al teu paradís de morts, de repressió i de rancúnia. Et vas oblidar de moure’t del teu cel de superioritat moral, cultural, racial i nacional. Sàpigues que ara ja no, que no tenim por de res ni de ningú. Per sort, ara ja n'hi ha molts que sí que hem après a no voler que la història es repeteixi.
Sense rèplica raonada, sense proposta ferma, sense raons ni intencions, sense gosar pensar –encara que sigui una mica–, sense sospitar que el món no viu de les seves frustracions eternes, sense ser capaços de mostrar una mica de saviesa, comprensió, humanitat o justícia. Ni parlar-ne, de tot això. Ja fa temps que els defensors de la veritat absolutíssima que és Espanya viuen de la por.
I Rouco Varela, que es fa dir cristià, és el gran abanderat d'aquesta desraó petulant que és la gran por: que torna la guerra civil. I ho diu ell, que no recorda cap dels crims que va cometre el franquisme (potser és per això que no els ha condemnat, encara). I ho diu ell, invocant l’esperit d’una guerra que només voldrien que es repetís els de la seva espècie. Aquells que van col·laborar amb la dictadura, els que mai han volgut cap mena de concòrdia, els que no han perdut els privilegis, els que necessiten espectres per seguir perpetuant-se en el poder.
Però ara, Rouco, no ens fas por. En realitat ens fas patir, perquè ja no ets d’aquest món. Et vas quedar al teu paradís de morts, de repressió i de rancúnia. Et vas oblidar de moure’t del teu cel de superioritat moral, cultural, racial i nacional. Sàpigues que ara ja no, que no tenim por de res ni de ningú. Per sort, ara ja n'hi ha molts que sí que hem après a no voler que la història es repeteixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada