Sona la primera alarma a Madrid
Salvador Cot | Actualitzat el 31/12/2013 a les 23:59h
Arxivat a: Nació.cot
Primer missatge d'alarma de Madrid. L'editorial d'ahir d'El País
reconeixia, de forma explícita, ni més ni menys que "el govern de
Mariano Rajoy s'ha vist obligat a reaccionar davant del forat que el ben
greixat aparell de propaganda de l'independentisme està fent a la
premsa estrangera, presentant Espanya com a espoliadora i el seu govern
com a poc democràtic per no permetre que els catalans s'expressin a les
urnes". Aquesta opinió no pot ser exclusiva del diari, perquè ells
mateixos van ser els receptors de la filtració de l'argumentari que el
Ministeri d'Afers Exteriors ha enviat a totes les ambaixades i consulats
espanyols del món. En definitiva, els cercles de poder de Madrid
comencen a adonar-se de dues coses: Una, que des de Catalunya s'està
aplicant una estratègia intel·ligent i eficaç i, dues, que aquesta
partida no es jugarà amb l'àrbitre comprat -sigui el Tribunal
Constitucional o el Congrés dels Diputats-, sinó que caldrà carregar-se
de raons davant del món.
I aquí és on l'estat ha entrat en una ratera, empès per la pròpia prepotència. L'argumentari que faran servir tots els cònsuls i ambaixadors espanyols (per cert, inspirat en el Stronger Together de David Cameron) podria ser útil per a una hipotètica campanya del no, però no serveix per combatre les urnes. En aquest sentit, afirmar que el resultat a Catalunya del referèndum constitucional de 1978 nega la possibilitat de decidir el 2014 és una idea estrambòtica, impossible de col·locar a la premsa estrangera. A més, el 70 per cent dels catalans d'avui no van votar una consulta que, per si fos poc, es va fer sota amenaça real de cop militar i sense cap alternativa.
Després d'oferir-li tot el suport, el diari madrileny suggereix a Mariano Rajoy "una estratègia més oberta que deixi sense arguments els separatistes" i, en paral·lel, "buscar fórmules per intentar desencallar un problema que, precisament per la falta de diàleg, corre el risc de bloquejar-se fins a nivells que podrien resultar irreversibles". Dit d'una altra manera, per primer cop algú des de Madrid es planteja la possibilitat de perdre i, per tant, comença a discutir l'estratègia contra els catalans. Abans de Reis, 2014 ens ha portat la primera esquerda en el bàndol espanyolista. En veurem més abans del 9 de novembre.
PD: Molt bon any a tothom i gràcies per les estones que ens heu dedicat!
I aquí és on l'estat ha entrat en una ratera, empès per la pròpia prepotència. L'argumentari que faran servir tots els cònsuls i ambaixadors espanyols (per cert, inspirat en el Stronger Together de David Cameron) podria ser útil per a una hipotètica campanya del no, però no serveix per combatre les urnes. En aquest sentit, afirmar que el resultat a Catalunya del referèndum constitucional de 1978 nega la possibilitat de decidir el 2014 és una idea estrambòtica, impossible de col·locar a la premsa estrangera. A més, el 70 per cent dels catalans d'avui no van votar una consulta que, per si fos poc, es va fer sota amenaça real de cop militar i sense cap alternativa.
Després d'oferir-li tot el suport, el diari madrileny suggereix a Mariano Rajoy "una estratègia més oberta que deixi sense arguments els separatistes" i, en paral·lel, "buscar fórmules per intentar desencallar un problema que, precisament per la falta de diàleg, corre el risc de bloquejar-se fins a nivells que podrien resultar irreversibles". Dit d'una altra manera, per primer cop algú des de Madrid es planteja la possibilitat de perdre i, per tant, comença a discutir l'estratègia contra els catalans. Abans de Reis, 2014 ens ha portat la primera esquerda en el bàndol espanyolista. En veurem més abans del 9 de novembre.
PD: Molt bon any a tothom i gràcies per les estones que ens heu dedicat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada