Posa-li les banyes
«Sóc creient, però reconec que el més probable és que Déu no existeixi. Sóc socialista, però reconec que no tinc ni idea de com superar el sistema capitalista»
Eduard Voltas | Actualitzat el 03/01/2014 a les 00:02h
Un dels exercicis intel·lectualment més ridículs
és intentar fer encaixar la realitat en el motllo del teu manual.
Siguis marxista o liberal, unionista o independentista, catòlic o ateu,
si ets honest, has d'acabar reconeixent que hi ha coses que el teu
manual no resol bé, i fins i tot (horror!) que hi ha coses que potser
les resol millor el manual de l'altre.
L'exercici de fer passar la realitat pel teu motllo passa de ser ridícul a patètic quan el teu motllo ja no és una ideologia sinó directament un partit polític. Si ho diu o ho fa el meu partit està bé, si ho diu o ho fa l'adversari està malament. Si determinada acció de govern la fan els meus és un acte de responsabilitat, si la fan els altres és una agressió intolerable. Buf.
El dia que entens que la teva ideologia i el partit que normalment votes no tenen sempre la solució més adequada, aquell dia ets més lliure i has fet un pas cap a la felicitat. I a més, paradoxalment, acabes més unit a la teva ideologia perquè ja no la vius com una presó que t'impedeix progressar intel·lectualment sinó com un marc interpretatiu que et dóna bones eines per entendre el món però que no s'enfada quan li poses les banyes i vas a buscar eines en altres marcs interpretatius.
Sóc creient, però reconec que el més probable és que Déu no existeixi. Sóc socialista, però reconec que no tinc ni idea de com superar el sistema capitalista sense vorejar o caure directament en una altra mena d'autoritarisme. Sóc independentista, però reconec que la independència no ho solucionarà tot. Normalment voto ERC i si no votés ERC possiblement votaria CUP, però considero que Artur Mas és un home valent i que com a líder institucional del procés és impecable. Vibro amb les intervencions de David Fernàndez, però sóc conscient que sense Jordi Pujol tampoc no seríem on som.
Potser vostè em dirà que el que tinc és una empanada mental considerable. Jo en canvi em considero un home que intenta ser lliure. Bon 2014!
L'exercici de fer passar la realitat pel teu motllo passa de ser ridícul a patètic quan el teu motllo ja no és una ideologia sinó directament un partit polític. Si ho diu o ho fa el meu partit està bé, si ho diu o ho fa l'adversari està malament. Si determinada acció de govern la fan els meus és un acte de responsabilitat, si la fan els altres és una agressió intolerable. Buf.
El dia que entens que la teva ideologia i el partit que normalment votes no tenen sempre la solució més adequada, aquell dia ets més lliure i has fet un pas cap a la felicitat. I a més, paradoxalment, acabes més unit a la teva ideologia perquè ja no la vius com una presó que t'impedeix progressar intel·lectualment sinó com un marc interpretatiu que et dóna bones eines per entendre el món però que no s'enfada quan li poses les banyes i vas a buscar eines en altres marcs interpretatius.
Sóc creient, però reconec que el més probable és que Déu no existeixi. Sóc socialista, però reconec que no tinc ni idea de com superar el sistema capitalista sense vorejar o caure directament en una altra mena d'autoritarisme. Sóc independentista, però reconec que la independència no ho solucionarà tot. Normalment voto ERC i si no votés ERC possiblement votaria CUP, però considero que Artur Mas és un home valent i que com a líder institucional del procés és impecable. Vibro amb les intervencions de David Fernàndez, però sóc conscient que sense Jordi Pujol tampoc no seríem on som.
Potser vostè em dirà que el que tinc és una empanada mental considerable. Jo en canvi em considero un home que intenta ser lliure. Bon 2014!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada