La carta d'Artur Mas, a examen
Set experts analitzen punts forts i mancances de la missiva enviada als líders europeus
SARA GONZÁLEZ / LAURA DÍAZ Barcelona |
¿Era el millor moment perquè Artur Mas enviés una carta
als líders europeus per demanar suport per a la consulta? ¿Són
suficients els arguments aportats a la missiva perquè el procés
sobiranista trobi comprensió més enllà de les fronteres catalanes? ¿Ha
complert les expectatives de formalitat a l'hora de fer arribar el seu
missatge? Set experts analitzen aspectes clau de la carta que han rebut
els 27 líders de la Unió Europea i detecten també les mancances i els
elements que, des del seu punt de vista, podrien haver-se millorat.
El fet que el govern espanyol hagi tancat la porta a dialogar sobre la
consulta és, per alguns dels experts, el detonant que ha portat Mas a
buscar interlocució a l'exterior. Hi ha qui considera, però, que falten
arguments més detallats perquè altres països entenguin per què els
catalans volen votar en una consulta. El fet que la carta només hagi
estat redactada en anglès i el seu nivell des del punt de vista
lingüístic també és objecte de crítica.
MONTSERRAT GUIBERNAU
"S'haurien d'haver detallat les cinc opcions legals"
La claredat, la referència al diàleg com a mètode de resolució i la
menció a les mobilitzacions a favor del dret a decidir són, segons la
catedràtica Montserrat Guibernau, els tres punts forts de la carta que
el president Artur Mas ha enviat als 27 caps de govern de la Unió
Europea. Al seu parer, la missiva "internacionalitza automàticament la
pregunta" i serveix també per obrir el debat tant a Catalunya com a
Europa. "Es tracta d'explicar a fora que es necessita ajut perquè la
ciutadania reivindica una consulta i el govern espanyol no vol ni
sentir-ne parlar", afirma.
Tot i això, Guibernau
admet que la carta té aspectes millorables. D'entrada, el nivell
d'anglès utilitzat és, des del seu punt de vista, "molt bàsic" i hi ha
expressions "que es podrien haver fet millor". Però més enllà de la
qüestió lingüística, considera que s'haurien d'haver detallat punts clau
del procés, com ara les vies de legalitat. "S'haurien d'haver detallat
les cinc opcions legals que Mas cita a la carta i que queden sense
concretar", assegura. La catedràtica també troba a faltar més context de
la realitat que Catalunya ha viscut en els últims anys des d'almenys la
sentència de l'Estatut i que ha propiciat que els ciutadans catalans
hagin empès els polítics a liderar un procés sobiranista.
MARTÍ ANGLADA
"És curta i clara: hi és tot sense retòrica"
"És una bona iniciativa: curta, clara i es llegeix de pressa", resumeix Martí Anglada, periodista i autor de Quatre vies per a la independència.
Tot i que assegura que "hi és tot sense retòrica", matisa que hi hauria
afegit una petita personalització en un doble front. D'una banda,
alguna expressió "que fes referència al dirigent en qüestió com a màxim
representant del seu poble" i, de l'altra, l'idioma. "En el cas alemany i
francès hauria fet una excepció i hauria canviat l'anglès per les seves
llengües", subratlla, tot i que reconeix que els canvis de llengua
podrien suposar un problema.
Segons Anglada, quan el
president Mas es refereix als polítics que representen el 65% de l'arc
parlamentari català -que van acordar organitzar la consulta el 9 de
novembre d'enguany-, hauria d'haver-hi afegit "tant del Govern com de
l'oposició". "Defineix millor el que va passar", diu. Finalment, destaca
el concepte Europeu amb la inicial en majúscula quan Mas
descriu la forma de promoure el procés: "Ho diu com una manera de fer,
que es farà de forma institucional". Anglada considera que era el moment
oportú per enviar la carta, ja que res impedeix que n'hi hagi de
posteriors.
PERE VILANOVA
"No s'hauria d'haver enviat, no tindrà resposta"
Pere Vilanova, catedràtic de ciència política de la UB, nega la major:
"La carta no s'hauria d'haver enviat, qualsevol jurista sap que la
resposta serà el silenci". Alerta que des del punt de vista formal "la
indiferència és el pitjor resultat" que es pot obtenir. De fet,
interpreta que la carta ha estat més aviat un gest intern de la política
catalana vers l'espanyola i està convençut que Mas "sap perfectament"
que els altres països "no poden opinar" sobre processos interns.
Des del punt de vista formal, Vilanova confessa que "produeix
incomoditat" com està redactat el text. "Qualsevol traductor automàtic
dels que hi ha a internet l'hauria traduït més o menys així", sentencia.
CASIMIR DE DALMAU
"Mas s'acull a una interlocució lògica i inevitable"
Si el govern espanyol tanca la porta a dialogar sobre la consulta, el
president Artur Mas ha de buscar altres vies per fer avançar el procés.
Aquesta és la tesi que defensa l'advocat Casimir de Dalmau, soci i
director del Gabinet Europeu d'Assessorament (GEA). "Si l'interlocutor
natural -Mariano Rajoy- queda exhaurit perquè no vol dialogar sobre la
consulta, que Mas busqui una segona via d'interlocució és lògic i
inevitable", afirma Dalmau, que apunta que, arribat el moment, caldrà
valorar si una tercera via podria ser recórrer a les Nacions Unides.
L'advocat no veu cap problema que la carta s'hagi redactat només en
anglès, "l'idioma de la diplomàcia". A més, assegura que és un "error"
pensar que en un escrit es pot sintetitzar tot el conflicte entre
Catalunya i Espanya. "El que fa la carta és posar de manifest que hi ha
un litigi polític que es vol resoldre per la via democràtica. Per la
resta, ja faran el que creguin que han de fer on calgui", conclou.
DAVID BRIDGEWATER
"Es nota que no està escrita per una persona anglesa"
L'assessor d'anglès de l'ARA, David Bridgewater, explica que la carta
conté errors "típics de catalanoparlants" i alguns problemes
estilístics, tot i que no es pot dir que es tracti d'un anglès "bàsic".
"Pels errors en les preposicions i l'estil, es nota que no està escrita
per una persona de parla anglesa", assegura, però matisa que el text té
"cert nivell".
Destaca que la persona que l'ha escrit probablement no està habituada a redactar aquest tipus de documents. Així, on Mas diu " This process is the demand of the Catalan people " [Aquest procés és una demanda de la societat catalana], considera que s'aproximaria més als fets una frase com " The referendum is a response to the demands of the Catalan people ". I quan escriu " We have identified five of those ways at least " [Hem identificat cinc vies -legals- com a mínim], ell diria "We have identified at least five of these ways ". Bridgewater afegeix que la referència a "the process " sense especificar és "estranya".
ÀNGEL CASTIÑEIRA
"No podia fer una carta extensa i carregada"
Segons el professor Àngel Castiñeira, director de la Càtedra
Lideratges i Governança Democràtica d'Esade, en aquests moments Mas
"intenta guanyar tres batalles; la de la consulta (fer-la i que el
resultat sigui favorable), però també la de les idees i la de la
reputació". "La carta vol obrir tots els flancs, no només guanyar des
d'un punt de vista interior", interpreta aquest analista. Matisa que en
l'àmbit estrictament polític és probable que a curt termini la carta
tingui poca repercussió, perquè els estats europeus seran fidels al
principi de no ingerència en assumptes interiors.
Tot i això, Castiñeira creu que és important mobilitzar tots els instruments de " soft power
" per fer conèixer la causa catalana als mitjans internacionals, a les
acadèmies del món que construeixen el discurs i als responsables
polítics. "El que no podia fer és una carta massa extensa i carregada,
no era l'objectiu", assegura. Castiñeira considera que el text és "un
punt de partida" que tindrà continuïtat al llarg dels pròxims mesos. De
fet, la mateixa secretaria d'Afers Estrangers de la Generalitat ja ha
deixat clar que intensificarà la interlocució amb els mandataris
europeus de cara al 9-N.
MÒNICA SABATA
"Ha estat una resposta bona i ràpida"
Davant l'ofensiva del govern espanyol en l'àmbit internacional per
curtcircuitar el procés sobiranista, el govern de la Generalitat ha
donat "una resposta bona i ràpida" enviant la carta als líders europeus.
Així ho creu la psicòloga Mònica Sabata, que subratlla que a través
d'unes estructures limitades Artur Mas ha estat "capaç" de respondre a
la "informació esbiaixada" que l'executiu de Mariano Rajoy vol difondre a
través de l'informe que el ministre José Manuel García-Margallo ha fet
arribar a les ambaixades i consolats espanyols. Que la missiva s'hagi
redactat només en anglès és, segons ella, "el més normal del món".
Sabata, que també és presidenta de la Federació Catalana
d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR),
assegura que quan viatja a Brussel·les cada cop es fa més evident que es
rep informació del procés català. "Es nota que el govern espanyol fa
feina. La gent pregunta molt i l'argumentari que reben és que la
consulta és il·legal", explica. Però afegeix que també es coneixen les
accions que està portant a terme el govern d'Artur Mas. En tot cas,
considera que, per més que s'insisteixi una vegada i una altra que es
tracta d'un afer intern, caldrà adreçar-se a Europa "tantes vegades com
faci falta".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada