Diplomàcia sigil·losa
La carta de Mas és tan sols la punta de l'iceberg d'una tasca de formigueta en l'àmbit exterior al llarg de l'últim any
Els contactes bilaterals s'intensificaran el 2014, i es pensa en viatges a la Xina i els EUA
Notícies relacionades
Canals relacionats
La carta que Artur Mas ha enviat a tots els mandataris de la UE per informar-los i demanar-ne l'empa-
ra per la consulta del 9 de novembre protagonitzava ahir totes les portades de la premsa catalana i estatal, però es pot dir que és l'excepció que confirma la regla. Si per alguna cosa s'ha caracteritzat fins ara l'estratègia política per internacionalitzar el conflicte és la seva discreció, en el que el secretari d'Afers Exteriors, Roger Albinyana, ha batejat com a “diplomàcia sigil·losa”. I és que, en efecte, la missiva no és més que la punta de l'iceberg d'una acció molt més àmplia, fora dels focus, que s'ha anat desenvolupant l'últim any, i que encara s'intensificarà més en el que ve. I que té un tret de sortida clar: la manifestació de la Diada del 2012.
No és que no s'hagués fet res abans en matèria exterior. Sota la direcció del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, el tripartit ja va iniciar una política de presència al món reflectida en diversos viatges i l'obertura de delegacions a Nova York, Londres, Berlín i París. També en principi a Buenos Aires, si bé després l'executiu de CiU la va tancar arran de la crisi i les exigències dels llavors socis del PP. Va ser, però, tan sols un breu parèntesi, ja que la històrica manifestació de Barcelona fa 16 mesos va canviar definitivament el rumb del govern, que en posar fil a l'agulla a l'exercici de l'autodeterminació va decidir que calia potenciar sobretot l'acció exterior. Un factor que pot ser clau per a la recerca de suports per la consulta davant la negativa estatal, però també perquè del reconeixement internacional dependrà l'èxit d'una eventual declaració unilateral d'independència.
Tot i que és un “afer intern”, l'interès és molt gran a l'exterior
ra per la consulta del 9 de novembre protagonitzava ahir totes les portades de la premsa catalana i estatal, però es pot dir que és l'excepció que confirma la regla. Si per alguna cosa s'ha caracteritzat fins ara l'estratègia política per internacionalitzar el conflicte és la seva discreció, en el que el secretari d'Afers Exteriors, Roger Albinyana, ha batejat com a “diplomàcia sigil·losa”. I és que, en efecte, la missiva no és més que la punta de l'iceberg d'una acció molt més àmplia, fora dels focus, que s'ha anat desenvolupant l'últim any, i que encara s'intensificarà més en el que ve. I que té un tret de sortida clar: la manifestació de la Diada del 2012.
No és que no s'hagués fet res abans en matèria exterior. Sota la direcció del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, el tripartit ja va iniciar una política de presència al món reflectida en diversos viatges i l'obertura de delegacions a Nova York, Londres, Berlín i París. També en principi a Buenos Aires, si bé després l'executiu de CiU la va tancar arran de la crisi i les exigències dels llavors socis del PP. Va ser, però, tan sols un breu parèntesi, ja que la històrica manifestació de Barcelona fa 16 mesos va canviar definitivament el rumb del govern, que en posar fil a l'agulla a l'exercici de l'autodeterminació va decidir que calia potenciar sobretot l'acció exterior. Un factor que pot ser clau per a la recerca de suports per la consulta davant la negativa estatal, però també perquè del reconeixement internacional dependrà l'èxit d'una eventual declaració unilateral d'independència.
Premsa internacional
La
primera pedra va ser la creació, ja l'octubre del 2012, del programa
Eugeni Xammar, per potenciar amb veu pròpia els interessos de Catalunya
en la premsa internacional arran del sobtat i creixent interès mediàtic,
i neutralitzar així la visió fins llavors esbiaixada que del cas solien
donar els corresponsals a Madrid. En aquest temps, a banda de les
notícies que ha generat el mateix procés, s'han programat visites de
periodistes estrangers –ara ja se n'està preparant una altra– i s'han
enviat notes i articles amb un èxit prou notable, si es té en compte el
creixement exponencial de la quota mediàtica del cas català, i el
discurs més o menys procliu a la consulta que ha anat construint,
sobretot, la premsa anglosaxona, però cada cop més també la francesa i
fins i tot l'alemanya.
L'arquitectura de govern
En
tot cas, el veritable redisseny de l'estratègia exterior arribaria
després de les eleccions del 25 de novembre. A falta, per raons
d'austeritat, de la promesa conselleria pròpia, al gener el jove Roger
Albinyana, de perfil netament sobiranista, prenia el relleu, sota la
tutela del conseller de la Presidència, Francesc Homs, al veterà
diplomàtic Senén Florensa com a cap visible de la potenciada secretaria
d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, un afegitó aquest gens casual.
El canvi de peces es complementava amb l'arribada d'Albert Royo, que
havia ocupat el càrrec d'Albinyana amb Carod, a la secretaria general
del Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, Diplocat, per tal de
rellançar i reorientar l'activitat de l'antic Patronat Catalunya-Món, un
ens de caràcter semiprivat. La nova llei ara en tramitació al
Parlament, que desplegarà les competències de l'Estatut, acabarà de
posar ordre a tot l'entramat d'acció exterior, i de passada la blindarà
davant l'intent del govern estatal de controlar-la amb la seva pròpia
llei.
La implicació de Mas
Albinyana
i Royo s'han repartit la feina de pedagogia exterior en aquests mesos,
amb l'ajut inestimable del mateix Mas. Tal com segurament repassarà
dimarts en la compareixença que farà per fer balanç de l'any i exposar
les perspectives del 2014, el president, que el 2012 ja havia estat a
l'Estat nord-americà de Massachussetts i a Rússia, va sortir de viatge
oficial el 2013 al Brasil, Israel i l'Índia per promoure-hi acords de
cooperació econòmica, l'altre gran objectiu de la diplomàcia catalana,
però també per fer pedagogia en primera persona so-
bre l'aspiració d'exercir el dret a l'autodeterminació.
Amb aquest fi ha anat també tres cops a Brussel·les, una destinació que de ben segur repetirà enguany. Al 2014 no es preveuen ara mateix grans viatges, si bé no es descarta una incursió a la Xina, ja anhelada de fa anys, i fins i tot alguna altra als Estats Units. Però és que, a banda, segons confirmen fonts del govern, “no ha passat setmana” que Mas no s'hagi reunit amb cònsols, ambaixadors o representants d'altres governs. “Hi ha molt interès al món, i els consolats a Barcelona treuen fum; potser és un afer intern, tal com diu el govern espanyol, però interessa molt als espectadors exteriors”, apunten.
bre l'aspiració d'exercir el dret a l'autodeterminació.
Amb aquest fi ha anat també tres cops a Brussel·les, una destinació que de ben segur repetirà enguany. Al 2014 no es preveuen ara mateix grans viatges, si bé no es descarta una incursió a la Xina, ja anhelada de fa anys, i fins i tot alguna altra als Estats Units. Però és que, a banda, segons confirmen fonts del govern, “no ha passat setmana” que Mas no s'hagi reunit amb cònsols, ambaixadors o representants d'altres governs. “Hi ha molt interès al món, i els consolats a Barcelona treuen fum; potser és un afer intern, tal com diu el govern espanyol, però interessa molt als espectadors exteriors”, apunten.
Contactes bilaterals
La
secretaria, en paral·lel, i amb la idea d'erigir-se com a interlocutor
per informar del procés, ha intensificat els contactes bilaterals amb
altres països, oficials o informals, directament amb els governs o a
través dels consolats i ambaixades, si bé la majoria han estat privats
per no incomodar els interlocutors i evitar l'enuig espanyol. La feina
és de formigueta, però sembla que comença a fer forat, ja que si bé és
cert que a fora més aviat es rebutja la idea d'un nou estat per no obrir
precedents i maldecaps, i menys contra la voluntat d'Espanya, alhora
cada cop semblen més conscients del dret que té Catalunya a votar el seu
futur polític.
Una opinió en què també han d'haver ajudat els dos memoràndums explicatius que s'han enviat en els últims mesos a 45 de les principals potències mundials, l'últim també a organismes com ara l'ONU o el Fons Monetari Internacional. El 2014 ja se'n preparen un parell més, que es podrien arribar a doblar segons com evolucioni tot.
Una opinió en què també han d'haver ajudat els dos memoràndums explicatius que s'han enviat en els últims mesos a 45 de les principals potències mundials, l'últim també a organismes com ara l'ONU o el Fons Monetari Internacional. El 2014 ja se'n preparen un parell més, que es podrien arribar a doblar segons com evolucioni tot.
La diplomàcia pública
La
tasca de Diplocat s'ha orientat als cercles extraoficials. A més de
publicar argumentaris sobre el procés per a ús privat, l'ens ha impulsat
un programa de visites a Catalunya d'escriptors, professors i polítics
estrangers perquè coneguin el cas sobre el terreny, ha organitzat
conferències en l'àmbit universitari a París, Londres, Sevilla i
Uppsala, amb ponents favorables i contraris a la independència, ha obert
iniciatives divulgatives a les xarxes socials i ha creat un màster per a
la formació d'un futur cos diplomàtic català al món.
Tot i que és un “afer intern”, l'interès és molt gran a l'exterior
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada