Ens convé estar dins a UE?

D’ençà que s’ha engegat el procés sobiranista, que de moment solament  es pot concretar en un referèndum o una consulta, plana per damunt del procés l’amenaça d’exclusió de la Unió Europea.

I jo em demano, ens interessa estar dins la Unió Europea? i a criteri meu, que no és un criteri especialitzat, sinó un criteri reduccionista i de qui va cada dia a plaça a comprar les patates, em penso que no ens interessa gens.

No cal repetir, doncs ja s’ha dit per activa i per passiva, que els països europeus més pròspers són aquells que hi estan fora (Noruega, Suïssa.....) i recentment Islàndia a trancat les negociacions per accedir-hi, negociacions que s’havien iniciat l’any 2008, i finalment han dit que no, que ho deixen córrer, probablement a causa de les exigències de la UE que els deurien semblar d'ofec.

Pel que fa Catalunya la pertinença a la Unió Europea ens lligaria i ens donaria poc marge de maniobra alhora de poder establir pactes amb tercers països. Pel que fa a la producció agrícola, no podem oblidar que França sempre ha estat una gran, diguem-ne, competidora i és legítim que vulgui preservar els seus privilegis, vetllen pels seus. Però llavors que hem de fer reduir la producció per fer contens els de la Unió?.

Altrament, el món és molt gran hi ha molts i molts països com per romandre subjectes a 8 ó 9, no vull menystenir ni ignorar que amb Alemanya al capdavant  són qui manen econòmicament, però justament per això, hauríem d’estar-hi fora per no haver d’admetre ingerències ni econòmiques ni de cap altre mena, la meva Catalunya, la meva, sí, és una Catalunya Lliure com tantes vegades cridem, lliure d’Espanya i lliure d’Europa i de qualsevol altre que provi de posar-hi cotilles.

Una de les altres queixes que fem el catalans és la tebior com Europa mira el nostre procés. Però de ben segur que un cop lliures, això ens ho faran gruar, ens hem atrevit a anar-los a molestar indirectament, qui els molesta és Espanya convocant els ambaixadors i fer-los perdre el temps, però el capdavall la Unió Europea estava prou tranquil·la, sí, tenien el tema de Grècia, una mica Itàlia i Espanya de la qual no saben que fer-ne i ara traiem el cap els catalans i els despertem del seu somort. I clar, això molesta, a qui li agrada que el despertin quan fa la becaina.

Però molt em temo que finalment sí hi entrarem, doncs si com diuen els que en saben a mig termini seríem un país de primer ordre i passaríem per davant d’altres que ara també ho són, tenint-nos  dins seria una manera de controlar aquest creixement,  i no cal recordar que com més ric  més influent. Clar que per la mateixa raó pot ser que diguin que no ens hi volen, doncs, qui vol tenir un potencial competidor a casa?.

I tot això podria quedar resumit amb la saviesa que donen les dites populars: Qui té el cul llogat no seu qual vol.

Hi ha vida més enllà de la UE, és a dir hi ha la resta del món, que no ens espera? No, i tant que no, però sempre podem acostar-nos-hi amb el tortellet del diumenge a una mà  i a l’altra, per vendre, els ingredients per fer-lo.

Sílvia Fortuny