Objectiu: arrencar 2.000 milions
La Generalitat batallarà perquè l'Estat pagui almenys els deutes equivalents a la retallada del 2013
PREPARANT
UNS AJUSTOS POC "AGRADABLES" El conseller d'Economia, Andreu
Mas-Colell, que dimarts entrava a la reunió del Govern al costat d'Artur
Mas, va reconèixer ahir que el nou límit de dèficit imposat per l'Estat
a Catalunya per al 2013 permetrà "sobreviure" fins a final d'any, però
"no d'una manera agradable", perquè caldrà continuar els ajustos per
poder quadrar els comptes. PERE TORDERA
Amb un sostre de dèficit imposat per al 2014 de l'1% -0,58 dècimes
inferior a l'imposat per al 2013-, el Govern ja prepara l'estratègia per
pressionar Madrid. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va
defensar ahir a Catalunya Ràdio que el Govern no podia "dignificar" el
dèficit "injust" imposat per al 2013 aprovant uns nous pressupostos. Per
això va apostar per un debat "calmat" dels comptes del 2014. Però el
cert és que s'albira una negociació d'alta tensió.
El gruix dels nous ingressos que pressupostarà el Govern el 2014 per evitar més retallades i a la vegada complir amb l'1% del dèficit els imputarà a Madrid. Fonts de la negociació consultades per l'ARA situen entorn dels 2.000 milions la xifra que l'executiu català aspira a arrencar de Madrid. La primera de les quatre ofensives serà per aconseguir que l'Estat faci marxa enrere en la intenció de transferir 500 milions menys el 2014.
La previsió esbiaixada de Madrid
El govern espanyol justifica la retallada en la bestreta que transferirà a la Generalitat el 2014 per la baixada de la recaptació. Això, però, xoca amb el suposat canvi de cicle que fa setmanes que anuncia el govern de Mariano Rajoy. I encara més tenint en compte que ahir s'hi afegia una nova variable que fa que l'argument "no s'aguanti", segons les fonts consultades: l'economia catalana va deixar de caure el segon trimestre del 2013. Per tant, els indicadors porten a pensar en l'estancament de la recaptació, no en un retrocés.
La segona batalla per als pressupostos del 2014 serà la del nou finançament. La Generalitat ha deixat clar que aquest cop, immersa en el procés cap a l'autodeterminació, no pensa liderar aquesta negociació. Això no vol dir, com reconeixia dimarts el mateix Mas, que el Govern no "mossegarà" per aconseguir "fins a l'últim cèntim". Sap que, de fet, aquest és un interès compartit per totes les autonomies, especialment amb el País Valencià i les Illes Balears, que estan en una situació econòmica més complicada. La Generalitat vol que el finançament s'apliqui amb data 1 de gener del 2014. Però, amb majoria absoluta, el govern Rajoy té la paella pel mànec. En tercer lloc hi ha la reclamació dels 759 milions de la liquidació de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que ja el 2011 estava pressupostada però que ni el govern del PSOE, primer, ni el del PP, després, han liquidat mai.
L'executiu aspira també a arrencar de l'Estat la compensació -com ha fet amb Extremadura, les Canàries i Andalusia- per haver bloquejat l'impost als dipòsits bancaris. Aquesta mesura suposaria uns ingressos de 500 milions.
En total, uns 1.800 milions als quals caldrà sumar els recursos de més que puguin arribar pel nou finançament. A totes aquestes xifres s'hi sumaran els prop de 500 milions que, segons les previsions més optimistes, reportaran els nous impostos -el de la banca a banda- que han acordat CiU i ERC i que entraran en vigor l'1 de gener. La venda d'actius també continuarà.
Rubalcaba entén la denúncia
El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va considerar ahir un "error" la pròrroga pressupostària -avalada ahir per la Cambra de Comerç de Barcelona-, malgrat que va mostrar-se comprensiu amb el fet que Mas porti als tribunals un repartiment "mesquí" del dèficit. Per primer cop en aquest procés, Rubalcaba va concretar la seva proposta, que passa per donar a totes les autonomies el mateix límit de dèficit: l'1,7%.
A l'altre extrem es va situar el portaveu d'economia del PP al Congrés, el valencià Vicente Martínez Pujalte. Lluny de buscar la conciliació amb la Generalitat, va instar el Govern a deixar-se de pròrrogues i agafar exemple del "bon camí" de Múrcia i el País Valencià, que han acatat el límit. Dues autonomies, però, amb un dèficit encara més disparat que el català.
El gruix dels nous ingressos que pressupostarà el Govern el 2014 per evitar més retallades i a la vegada complir amb l'1% del dèficit els imputarà a Madrid. Fonts de la negociació consultades per l'ARA situen entorn dels 2.000 milions la xifra que l'executiu català aspira a arrencar de Madrid. La primera de les quatre ofensives serà per aconseguir que l'Estat faci marxa enrere en la intenció de transferir 500 milions menys el 2014.
La previsió esbiaixada de Madrid
El govern espanyol justifica la retallada en la bestreta que transferirà a la Generalitat el 2014 per la baixada de la recaptació. Això, però, xoca amb el suposat canvi de cicle que fa setmanes que anuncia el govern de Mariano Rajoy. I encara més tenint en compte que ahir s'hi afegia una nova variable que fa que l'argument "no s'aguanti", segons les fonts consultades: l'economia catalana va deixar de caure el segon trimestre del 2013. Per tant, els indicadors porten a pensar en l'estancament de la recaptació, no en un retrocés.
La segona batalla per als pressupostos del 2014 serà la del nou finançament. La Generalitat ha deixat clar que aquest cop, immersa en el procés cap a l'autodeterminació, no pensa liderar aquesta negociació. Això no vol dir, com reconeixia dimarts el mateix Mas, que el Govern no "mossegarà" per aconseguir "fins a l'últim cèntim". Sap que, de fet, aquest és un interès compartit per totes les autonomies, especialment amb el País Valencià i les Illes Balears, que estan en una situació econòmica més complicada. La Generalitat vol que el finançament s'apliqui amb data 1 de gener del 2014. Però, amb majoria absoluta, el govern Rajoy té la paella pel mànec. En tercer lloc hi ha la reclamació dels 759 milions de la liquidació de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que ja el 2011 estava pressupostada però que ni el govern del PSOE, primer, ni el del PP, després, han liquidat mai.
L'executiu aspira també a arrencar de l'Estat la compensació -com ha fet amb Extremadura, les Canàries i Andalusia- per haver bloquejat l'impost als dipòsits bancaris. Aquesta mesura suposaria uns ingressos de 500 milions.
En total, uns 1.800 milions als quals caldrà sumar els recursos de més que puguin arribar pel nou finançament. A totes aquestes xifres s'hi sumaran els prop de 500 milions que, segons les previsions més optimistes, reportaran els nous impostos -el de la banca a banda- que han acordat CiU i ERC i que entraran en vigor l'1 de gener. La venda d'actius també continuarà.
Rubalcaba entén la denúncia
El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va considerar ahir un "error" la pròrroga pressupostària -avalada ahir per la Cambra de Comerç de Barcelona-, malgrat que va mostrar-se comprensiu amb el fet que Mas porti als tribunals un repartiment "mesquí" del dèficit. Per primer cop en aquest procés, Rubalcaba va concretar la seva proposta, que passa per donar a totes les autonomies el mateix límit de dèficit: l'1,7%.
A l'altre extrem es va situar el portaveu d'economia del PP al Congrés, el valencià Vicente Martínez Pujalte. Lluny de buscar la conciliació amb la Generalitat, va instar el Govern a deixar-se de pròrrogues i agafar exemple del "bon camí" de Múrcia i el País Valencià, que han acatat el límit. Dues autonomies, però, amb un dèficit encara més disparat que el català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada