FULL DE RUTA (SEGONA PART)

El desembre del 2008 (tan sols fa 10 mesos), en el col.lectiu apuntàvem un full de ruta agosarat en el “com” (CiU i ERC fent una coalició independentista al parlament), però que molts creiem realitzable si observaves atentament el país en relació a l'esgotament causat per l’Estatut, per la crisi, per l’hostilitat anticatalana dels 2 partits hegemònics espanyols, però també pels polítics catalans.

Ara, 10 mesos després, ningú dubte que el que era catalogat com a optimisme, força gent ho catalogaria avui en dia de realisme. En 10 mesos el país ha madurat moltíssim i el que eren posicions “radicals” i minoritàries, són avui posicions, cada cop més, considerades com a centrades. En definitiva, conceptes com la independència, l’Estat propi, el dret a decidir, el sobiranisme són avui en el centre del debat.

Però què han fet els partits polítics catalans per què aquest país hagi arribat a aquesta situació? Res de res. Efectivament, la societat civil s’està mobilitzant, s’està organitzant, de fet està començant a marcar als polítics quin és el nou rumb que han d’agafar. Només d’aquesta manera s’entén la gran quantitat de plataformes, col.lectius, associacions, etc, i fins i tot partits polítics (CUP i Reagrupament) que han aparegut ens els últims 24 mesos i sobretot i la més transcendent: l’efecte ARENYS DE MUNT que ningú sap ben bé fins on pot arribar. Som conscients però, que tard o d’hora això s’ha de traduir en vots que són els que faran canviar o no, alguna cosa en el panorama polític actual català i ningú sap si un sol partit serà capaç d’aglutinar tot aquest sentiment o el que finalment passarà és que tots els partits aniran girant una mica cap a aquestes posicions, però el que sí és cert és que la situació actual és políticament i econòmicament insostenible amb un estat tan descaradament en contra de qualsevol interès català (TGV València Barcelona, Gestió aeroports, espoli fiscal – www.ccn.cat, reconeixement de la llengua, reconeixement de nació, etc, etc…). El moment polític que vivim és tan especial que a hores d’ara ningú dubte que Reagrupament tindrà un bon resultat i tot just s’acaba de constituir com a partit tan sols 12 mesos abans d’unes eleccions; cada cop hi ha més gent a Convergència que es declara obertament sobiranista; que fins i tot els federalistes de Ciutadans pel Canvi ja diuen (encara en boca petita) que si Espanya no es vol federar no quedarà més remei que la independència i que el PSC es veu forçat a defensar coses que abans mai de la vida hagués defensat. I tot això passa perquè els polítics sempre van a remolc de la societat i aquesta està canviant TRANSVERSALMENT i girant cap a posicions que no volem catalogar de nacionalistes perquè no ho són, senzillament cap a posicions on creuen que la seva vida serà millor culturalment, socialment, econòmicament, empresarialment, amb més oportunitats, amb més protagonisme i en definitiva amb més llibertat.

El col.lectiu Eterna ha mantingut una sèrie de trobades amb diferents personatges de certa rellevança cultural i política (Oriol Pujol, Alfons López Tena, Àngel Colom, Felip Puig, Àlex Masllorens, Enric Larreula, Artur Mas, Miquel Pagès, Jordi Portabella) que ens ha ajudat a palpar de més a prop la realitat.

Des del col.lectiu pensem que tan sols falta una guspira que encengui definitivament la flama de manera majoritària de l’independentisme. A Catalunya hi ha gent cuidant la cultura, la llengua, l’economia, la integració dels nouvinguts, gent vigilant què diuen els diaris estrangers. Potser el punt més dèbil són les relacions i els contactes internacionals que ens permetrien el reconeixement com a Estat propi. Tan sols manca aquesta guspira que potser és i serà l’efecte Arenys de Munt o l’aparició d’un nou líder transversal capaç de fer arribar un missatge net i clar que senzillament comuniqui que volem ser nosaltres mateixos. I mentre la guspira no arriba, tota aquesta gent, aquestes associacions i també el nostre col.lectiu seguirà palpant la realitat intentant alhora mantenir la flama encesa per quan arribi el moment; moment però que cada dia més i més gent està convençuda que pot arribar en un màxim d’una o dues legislatures.


Col·lectiu Eterna
(Ho tenim a tocar)