Carta oberta d'un independentista emprenyat.
Des de fa algun temps, sembla que el moviment independentista (social no pas polític) està en augment. Si més no, els que ho som ens ho creiem, o volem creure que és així.

Sempre he pensat que un tema com aquest ha de posar d’acord una àmplia majoria per dur-se a terme. Perquè això sigui possible, hem de sumar totes les ideologies tan de dretes, de centre, com d’esquerres. Algunes seran més fàcil que d’altres òbviament, però sense part d’elles NO sumarem.

Per tant, crec que la INDEPENDÈNCIA ha d’ésser TRANSVERSAL, i sobre tot no entendre de posicionaments, ni partidistes ni de tendències (dretes - esquerre). Francament per mi tan és qui ens porti a la plena sobirania del meu poble, si és de dretes, de centre, d’esquerres, crec que això ha de ser secundari ja que una vegada assolida seran els “partits” qui marquin el camí a seguir.
Em preocupa que, qui aparentment a il·lusionat molta gent i que vol encapçalar el projecta de la independència, ha començat a definir àrees de treball: Economia (agricultura, indústria, treball, finançament...); Territori (urbanisme, medi ambient, planificació territorial...); Radicalitat democràtica, justícia, administració i Llei electoral; Educació, recerca i universitats; Internacional; Salut Pública i polítiques socials (immigració, pensions, assistència...); Cultura, llengua i esports (joventut); Seguretat.

El preocupant d’això és que els esforços que s’haurien d’estar realitzant per convèncer la gent de la bondat d’un estat propi, s’estiguin posant en l’elaboració del programa electoral de cara les eleccions al Parlament de Catalunya.

-Serà que a la fi tots acaben embogint pel poder i l’únic que busquen es seure a les poltrones?

-Qui ens conduirà pel camí de la plena sobirania?

Potser és que de tan desitjar-la no tenim prou paciència, però ja hem esperat massa i ara que semblava que es podia encarrilar de forma optimista i realista, jo no suportaria que ens tornessin a enganyar aquests polítics que ens representen o volen representar.

Temps al temps.

Xavi Wyneken