Uau! Visca!
“Homes de poca fe...” Així interpreten els evangelis, una vegada i
una altra, que Jesús amonestava els seus deixebles quan es complia un
prodigi que els havia anunciat i que, tossudament, ells no s'acabaven
mai de creure. L'expressió es repeteix també al llarg del Vell
Testament, perquè l'escepticisme humà és més vell que la Bíblia. Aquest
cronista descregut hi havia igualment caigut de quatre grapes. Hi ha
hagut setmanes de desconcert, de tensions, d'enfrontaments soterrats i
desvelats, de mil i una punyetes. Semblava que els partits catalans
partidaris del dret a decidir sincer i efectiu no superarien la primera
prova de foc. Al remat ja no es tractava tant de la pregunta sinó de ser
capaços de formular-la. I, lloats siguin tots els déus, ho han acabat
aconseguint. La pregunta, vejats miracle, diguin el que diguin els
aixafaguitarres, és clara i és inclusiva. Clara, perquè determinarà qui
està a favor de la independència i qui no. Inclusiva, perquè l'han
acceptada tots els que es creuen que aquest país és major d'edat. Ahir
van demostrar que ho és. Avui tot és possible. Fins i tot la consulta.
Qui ho havia de dir. El ridícul? Hem fet un petit salt cap a la
grandesa. I que quedi també clar que preguntar no ofèn. És legal i
constitucional fer una consulta per demanar als espanyols si volen
república o monarquia i, segons el resultat, iniciar una reforma
constitucional? Ben segur que sí. Som legals, som constitucionals, som
clars, som inclusius, som els millors. Uau i visca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada