Senyor Rajoy no s'amague rere les lleis

vilaweb.cat

Vicent Partal

09.12.2013

Senyor Rajoy no s'amague rere les lleis: les independències són fets polítics

El president del govern espanyol ha concedit una entrevista a sis diaris europeus on s'ha vist forçat a parlar de la situació catalana. Fa una resposta ben curiosa: hi diu que no vol ni pot autoritzar el referèndum 'perquè la sobirania resideix en el poble espanyol, segons la constitució'. L'argument és molt feble, en primer lloc perquè aleshores hauria d'explicar, per exemple, com és que l'estatut sí que es va poder votar en referèndum només a Catalunya. Però sobretot és feble perquè ignora voluntàriament allò que és clau en qualsevol procés d'independència: que estem parlant d'un fet polític, no d'un fet jurídic.

Argumentar amb tesis tan primes condueix inevitablement a l'embarbusament i el mateix Rajoy en l'entrevista es fa un parell d'embolics monumentals. Primer diu que el dret d'autodeterminació només el reconeixien la Unió Soviètica, Iugoslàvia i Etiòpia. Amb la qual cosa, per tant, reconeix de manera implícita que la resta dels estats independents del món han trencat amb la constitució que tenien a l'hora de fer-se independents, això que diu que ací no pot passar. I encara s'embolica més amb el tema d'Escòcia. Gran Bretanya s'ha irritat profundament amb Espanya per l'estúpida amenaça de vet contra Escòcia pronunciada fa uns dies. De manera que Rajoy fa una evident marxa enrera i ja no s'atreveix a dir que vetarà l'entrada a la Unió Europea de l'Escòcia independent. I per intentar arreglar-ho diu, aleshores, que el cas d'Escòcia no té res a veure amb el de Catalunya. Una declaració sorprenent que imagine que encuriosirà molt els lectors de l'entrevista, arreu del continent.

Tanmateux el més significatiu arriba quan diu que no pot autoritzar un referèndum a Catalunya perquè la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol i ho remata afirmant que 'és sorprenent que encara hi haja qui no se n'ha adonat d'això'. El recurs retòric expressa frustació i en una entrevista publicada en sis països europeus pot tenir lectures molt estimulant. És evident que Espanya no està aconseguint les complicitats que cercava en els aliats europeus. Hollande, fa uns dies, va esquivar el tema amb una significativa contundència. Cameron s'ha disgustat per la irrupció de Rajoy en la campanya escocesa. Espanya ha hagut de protestar enèrgicament davant de països com Letònia, Lituània o Eslovènia quan aquests no han amagat les seues simpaties per la causa catalana. I fins i tot la batalla mediàtica també està fent un tomb en contra seua, com ho demostra l'article de Libération d'aquest cap de setmana. La frase de Rajoy, doncs, a qui va adreçada?

A Europa tothom sap que un trencament radical com és una independència, la unificació alemanya o la mateixa creació de la Unió Europea ha requerit sempre trencar normes que no contemplaven jurídicament la possibilitat del canvi polític real que estava tenint lloc. Les constitucions no són intocables perquè per damunt seu hi ha la democràcia. I perquè si ho foren d'intocables,  els grans canvis, els canvis profunds, no es podrien produir mai. Però és una evidència incontestable que el món canvia. I que en tot cas és després d'acceptar políticament que hi ha hagut un canvi important que els juristes troben les paraules necessàries per a sancionar-lo i fer veure que ha estat el més lògic i natural. Els fets més importants de la història recent d'Europa han passat sempre malgrat el que deien les constitucions afectades.

Sorprenentment, però, d'això sembla que el senyor Rajoy encara no se n'ha adonat...