Per una Catalunya Plural
Richard Antczak
Anglès
catalanòfil de 23 anys, originalment de Londres però que des del 2008
ha viscut a Sabadell. Estudiant d’Història a la Universitat Autònoma de
Barcelona especialitzant-se en història contemporània de Sud-amèrica.
Treballa com a professor d’anglѐs. També és amant de la història de
Catalunya i aspirant a escriptor.
«Em pregunto per què m’he integrat a la societat catalana fins al punt de convertir-me en un independentista desenfrenat»
Richard Antczak | Actualitzat el 05/12/2013 a les 20:19h
Com deu ser l’arribada a Catalunya per un immigrant?
Com s’integra en la societat catalana? Als immigrants els importa si
Catalunya esdevé un nou estat independent? Les respostes de totes
aquestes preguntes varien segons l’immigrant, el seu origen i la seva
ideologia política. No puc parlar per tots els immigrants, així que
explicaré la meva experiència; allò que li va passar a un anglès de
divuit anys que va aterrar a Catalunya sense saber ni una paraula en
espanyol ni en català, amb la idea que anava a viure a Espanya i pensant
que hauria de passar vergonya rebutjant les invitacions d’amics
potencials per anar a veure els toros. Un anglès que, després de sis
anys, s’ha convertit en un fervent independentista i s’estima aquest
país com si fos el seu.
No obstant, em pregunto: per què m’he integrat a la societat catalana fins al punt de convertir-me en un independentista desenfrenat, que s’enorgulleix quan espanyols li diuen que parla com un “catalufo” en espanyol? Per què sóc així i no un apassionat de la “España grande y libre”? Un dia un amic espanyol em va dir que jo era un “calzonazos” perquѐ la meva xicota és catalana i això m’ha dut a pensar així. Però no, des del meu punt de vista té a veure amb la història catalana, una història amb alts valors democràtics i tant rica com la de qualsevol altre país del món. I és que Catalunya és el baluard tradicional del republicanisme espanyol, el defensor del socialisme on la CNT va ser fundada, on les lluites socials van convertir els carrers de Barcelona en camps de batalla, el poble que va fer un dels esforços de guerra més importants i heroics, malgrat que els azañistes ho neguessin i, des del punt de vista anglès, Catalunya és aquell territori solidari que va ajudar els nostres pilots a fugir dels nazis. Té a veure amb la cultura catalana, una cultura que ha sobreviscut a l’absolutisme espanyol, dues dictadures i una pseudodemocràcia influïda pel franquisme. Amb els castellers (tan enigmàtics però alhora espectaculars per un estranger!), els gegants, el caganer, el tió, i per descomptat, la bona gastronomia!
Per tot això, jo i altres, ens hem integrat però al meu parer cal fer més per aquells que encara no coneixen a la vertadera Catalunya, perquè si no els integrem pot ser que acabin influïts per certs partits i la seva demagògia anticatalana, o pot ser que Catalunya no els faci ni fred ni calor. Malgrat el que diguin alguns, no sou ni freds ni reservats, però trobo que els immigrants marcaran la diferencia si els involucreu a la vostra causa començant pels petits detalls: si sóc estranger i parlo català, parleu-me en català! Sabeu la ràbia que fa entrar en un lloc on tothom parla català i que a l’hora de dirigir-se a tu ho facin en castellà com si fossis aquell rei Borbó incapaç de parlar cap altra llengua que no sigui “cristià”?!
En fi, els immigrants ens fem catalanòfils o anticatalans segons les nostres experiències. Tingueu en compte que aquest poble no és només dels Puigdomènech, o dels Serra, ni dels García, sinó dels Abdullah, dels Smith i també dels Ling. I només si treballem plegats farem realitat el somni d’una Catalunya independent.
No obstant, em pregunto: per què m’he integrat a la societat catalana fins al punt de convertir-me en un independentista desenfrenat, que s’enorgulleix quan espanyols li diuen que parla com un “catalufo” en espanyol? Per què sóc així i no un apassionat de la “España grande y libre”? Un dia un amic espanyol em va dir que jo era un “calzonazos” perquѐ la meva xicota és catalana i això m’ha dut a pensar així. Però no, des del meu punt de vista té a veure amb la història catalana, una història amb alts valors democràtics i tant rica com la de qualsevol altre país del món. I és que Catalunya és el baluard tradicional del republicanisme espanyol, el defensor del socialisme on la CNT va ser fundada, on les lluites socials van convertir els carrers de Barcelona en camps de batalla, el poble que va fer un dels esforços de guerra més importants i heroics, malgrat que els azañistes ho neguessin i, des del punt de vista anglès, Catalunya és aquell territori solidari que va ajudar els nostres pilots a fugir dels nazis. Té a veure amb la cultura catalana, una cultura que ha sobreviscut a l’absolutisme espanyol, dues dictadures i una pseudodemocràcia influïda pel franquisme. Amb els castellers (tan enigmàtics però alhora espectaculars per un estranger!), els gegants, el caganer, el tió, i per descomptat, la bona gastronomia!
Per tot això, jo i altres, ens hem integrat però al meu parer cal fer més per aquells que encara no coneixen a la vertadera Catalunya, perquè si no els integrem pot ser que acabin influïts per certs partits i la seva demagògia anticatalana, o pot ser que Catalunya no els faci ni fred ni calor. Malgrat el que diguin alguns, no sou ni freds ni reservats, però trobo que els immigrants marcaran la diferencia si els involucreu a la vostra causa començant pels petits detalls: si sóc estranger i parlo català, parleu-me en català! Sabeu la ràbia que fa entrar en un lloc on tothom parla català i que a l’hora de dirigir-se a tu ho facin en castellà com si fossis aquell rei Borbó incapaç de parlar cap altra llengua que no sigui “cristià”?!
En fi, els immigrants ens fem catalanòfils o anticatalans segons les nostres experiències. Tingueu en compte que aquest poble no és només dels Puigdomènech, o dels Serra, ni dels García, sinó dels Abdullah, dels Smith i també dels Ling. I només si treballem plegats farem realitat el somni d’una Catalunya independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada