La Memòria Històrica i la independència

Llibertat.cat

La Memòria Històrica i la independència

03/12/2013 Diego Arcos

Diego Arcos, periodista i escriptor. Argenti, immigrat i català

Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona

En la història no existeixen les casualitats. En la política tampoc. Quan succeeix alguna cosa, sempre és com a conseqüència d'una situació concreta, encara que no siguem capaços de definir amb precisió aquesta causa.

Els ciutadans argentins descendents de l'exili republicà, van començar el 2010, més precisament, el 14 d'abril, el que ara es coneix com " Querella Argentina",que tramita la Jutgessa, Dra. Servini de Cubría, a la ciutat de Buenos Aires.

En aquesta querella ja s'han admès a tràmit a 334 persones querellants i 175 denuncies de tot l’Estat Espanyol, algunes col·lectives com les presentades pel PCE o per la CNT, o les d'ERC, que inclou la del President Lluís Companys, afusellat per la dictadura el 15 d'octubre de 1940.

S'han lliurat a la Interpol i a la ( in ) justícia de l'estat espanyol les primeres ordres de detenció contra quatre torturadors, i es preparen unes quantes més que apunten contra personatges del PP i d'altres grups com Falange.

Tampoc és casualitat, que la Comissió de l'ONU contra la desaparició forçada de persones, "ara" hagi escoltat els reclams de les víctimes que porten dècades colpejant les portes de Nova York.

A aquestes causes, se sumen les víctimes del tràfic de menors, organitzada per sectors de l'Església catòlica, pràctica que va arribar fins a 1987.

Per què ara?

Doncs per la senzilla raó que la història estava congelada amb la coartada de la " Transició democràtica espanyola" . Quan en realitat, es va tractar del model espanyol d'impunitat, signat amb entusiasme per burgesos catalans i bascos, pels stalinistes, com sempre, organitzant derrotes i els feixistes, tots sota l'atenta i interessada mirada del rei Joan Carles.

La transició es va acabar a Euskadi i Catalunya

En acabar la lluita armada dels patriotes bascos i amb l'estafa de l'Estatut d'Autonomia català de 2006, les diverses parts de la història, amagades sota les catifes madrilenyes, surten a la realitat.

La lluita contra la impunitat, que inclou causes encara per guanyar,  com la restitució dels documents espoliats per la Dictadura i dipositats a Salamanca, que encara no s'han retornat en la seva totalitat, és una part de la lluita per la Independència.

Perquè la nostra dependència, la nostra condició de quatre províncies del Regne d’Espanya, es resultat de la continuïtat de l’Estat franquista i de la seva impunitat, entre altres qüestions, la impunitat amb que viola sistemàticament el Dret Humà a la sobirania popular de les nacions, com Catalunya i els PPCC.

Cada querella que es presenta a Buenos Aires, sigui de Girona o del Bierzo, és una canonada pacífica sota la línia de flotació del règim encapçalat per l’últim Borbó . Una andanada que també colpeja els grups d'ultradreta, tan ben protegits pel PP i la complicitat del PSOE.

Jo, que escric aquestes línies com argentí i català, estic traslladant  a aquesta realitat de Catalunya, les meves experiències en la lluita pels drets humans a l’Argentina, primer contra la Triple A, després contra la dictadura de Videla i posteriorment contra els indults d'Alfonsín i Menem.

La societat argentina ha estat la gran impulsora del que avui es coneix com a Justícia Universal contra els crims de Lesa Humanitat.

Es va escriure i encara s'escriurà molt sobre aquesta lluita exemplar que ha posat en els llibres d'història de tot el món a Mares i Àvies de Plaça de Maig.

També es pot escriure sobre la relació que hi ha entre la defensa dels drets humans i la sobirania de la nació argentina . A la derrota de la dictadura es va arribar per les mobilitzacions socials, per drets humans i llibertat i de la classe treballadora, per la seva subsistència concreta, no per la batalla de les Malvines, com falsament relaten els historiadors que neguen la capacitat de les masses d' canviar la història.

Tota la política repressiva de l'Argentina i Llatinoamèrica, coneguda com el pla Còndor, escrita de pròpia mà pel genocida Kissinger, era una forma de reduir la sobirania dels estats llatinoamericans a una farsa innòcua.

Aquest pla sistemàtic d'extermini i control, primer dels estats i després de les economies, va ser derrotat per les masses en lluita . La primera batalla pacífica guanyada va ser contra la impunitat . Impunitat basada en imposar la supremacia imperialista sobre els pobles.

L'actual lluita contra el model espanyol d'impunitat, és precisament, una batalla contra la supremacia dels poders que sustenten i s'alimenten de la monarquia i de l'estat espanyol, legítim hereu de la Dictadura, una organització estatal que garanteix amb la força d'una constitució i les seves lleis, la continuïtat del poder franquista . Per això, aquesta sacrosanta Constitució està exclusivament al servei d'aquests interessos, es pot canviar en un cap de setmana per garantir els superbeneficis de la banca, però no per a una mínima democràcia.

Participar en la querella, recolzar-la, difondre-la, és una forma molt eficaç de lluitar per la Democràcia, la que necessiten els pobles de l'Estat espanyol per alliberar-se, la que necessitem als Països Catalans per independitzar-nos  i fer allò que el poble decideixi, per tenir un servei d'ordre públic al servei del públic i no de les corporacions o d'alguns hooligans uniformats, per tenir serveis socials, per protegir la infància i no per protegir pederastes i comerciants.

Per això, com argentí i català, va participo  amb el meu limitat esforç en la querella, també per la meva família, perseguida a Euskadi, raó per la qual van haver de fugir a l'Argentina, deixant familiars morts i tot el patrimoni familiar.

A mes d’altres aportacions, de caràcter militant a la Independència de la meva Nació, la que he escollit voluntàriament, aquesta en la que estic ara implicat, la Querella Argentina, es una forma mes de contribuir a l’Alliberament dels Països Catalans.