La Catalunya poruga

indirecte.cat

La Catalunya poruga

Han passat pràcticament tres mesos d'ençà la Via Catalana, que va abocar al carrer gairebé dos milions de persones a favor de la independència. El detall és important, perquè no només no ens manifestàvem pel dret a decidir, ni per un referèndum, sinó que ho fèiem directament per la independència.

Però en política tres mesos son gairebé una eternitat. L'esperit de la Via Catalana, encara a la retina de tots, sembla haver desaparegut de la d'alguns polítics. La reacció del Parlament de posar el termini del 31 de desembre com a data límit per anunciar data i pregunta ha mantingut la flama de la il·lusió col·lectiva. Però malauradament la indefinició del govern i la falta de claredat en la seva expressió -en part per les pròpies vicissituds internes de la federació-, ha cobert d'incertesa un procés que molta gent ja es precipitava a donar per dat i beneït. De fet, després de la Via Catalana, l'informe del CATN, i les desautoritzacions públiques del president a la tercera via, res feia pressuposar el contrari, però l'ambigüitat posterior del seu partit a l'hora d'expressar la pregunta desitjada, ha instal.lat un clima d'incredulitat i sobretot de desànim amb el procés.

El president Mas no ha sortit del joc d'eufemismes per evitar pronunciar la paraula independència. Estat propi, Estat lliure... és el que va defensar en campanya electoral. De cop tothom se n'ha adonat que ERC malgrat haver coronat el PSC -donant-los l'oportunitat de provar el federalisme-, i després el segon govern de Mas, no colla tant, com molts cavernaris volen fer creure a CiU. I no ho fa perquè no té suficient força. Que UDC o ICV tinguin la clau de la pregunta i sense un dels dos no hi hagi majoria, n'és la prova efectiva del perquè hem arribat a l'atzucac on ens trobem ara per decidir l'enunciat del referèndum.

ERC -i en menor grau la CUP-, ja pot regalar tots els suports parlamentaris que vulgui, ja pot amenaçar tot el que cregui, i ja pot fer tota la pressió política que estimi, que seguirà sense tenir la majoria suficient com per forçar a Mas a preguntar per la independència. CDC i ERC per si soles no sumen. Això no implica automàticament aixecar la bandera blanca i rendir-se, l'objectiu és massa valuós com per abandonar precisament ara. Malgrat tot, ERC avui dissabte ha deixat caure que si la pregunta no és la que "honestament" hauria de ser, no es veuran obligats a aprovar els pressupostos. Tota pressió serà bona per un objectiu que s'ho val més encara.

A més de mig mes encara pel 31, el desànim que s'ha estès a l'opinió pública descarta gairebé definitivament una pregunta directa sobre la independència. Es parla d'una pregunta "inclusiva" que no pregunti sobre la independència; de ser així, aquesta ja no podrà ser inclusiva perquè estarà excloent els dos milions de persones que conformen la centralitat política ara mateix. Tant sols es tracta de fer la pregunta que el sentit comú demana, i la que ha tret al carrer a tothom. La força que ha resolt l'oasi pujolista, i la que ha provocat tot aquest procés.

És lícit que després de tot el que hem passat, i el que ens falta per passar, hàgim gastat tanta força i il.lusió per arribar a una pregunta "inclusiva" que només pretengui acontentar aquells qui no volen ser preguntats? Perquè han d'acabar decidint la pregunta les minories que no volen el referèndum o que l'11 de setembre estaven encerclant La Caixa -a qui per cert, hi deuen força calés-, i no els ciutadans que s'han pronunciat massivament? A què juga Camats quan diu que vol una pregunta perquè els no independentistes puguin votar que sí? Que no estaven inclosos en l'opció "no"? I que sí a què? Què votarem aleshores els independentistes, que som majoria, que "no"? No resulta absurd que qui s'ha treballat la consulta hagi d'acabar votant "no"? No llancem encara la tovallola i exercim individual i col·lectivament si cal, la pressió necessària sobre aquells qui no son conscients de l'acte de traïdoria nacional que estan a punt de cometre, fins el darrer instant.


Article escrit per Oriol Jordan