Intel·ligència pròpia? Les pròpies limitacions
Porrata
Encara s'entén menys que aquells que volen construir “estructures d'Estat” renunciïn a una arma tan essencial com uns serveis d'intel·ligència propis
Altres articles de l'autor
- 05/12/2013 Hem trepitjat merda
- 04/12/2013 Memòria atlàntica
La filtració d'un document atribuït al Centre de Telecomunicacions i
Tecnologies de la Informació –CTTI– i al Centre de Seguretat de la
Informació de Catalunya –Cesicat– sobre la creació d'una Agència
Nacional de Seguretat ha disparat un debat agre i carregat de retrets
constitucionalistes i renúncies autonòmiques. El diputat Albert Rivera
va parar una trampa al president Artur Mas en la secció de control
parlamentari d'aquesta setmana. Rivera va demanar a Mas en un primer
abordatge si la Generalitat té previst crear serveis d'intel·ligència
propis. Com que Mas li va contestar que no, el líder de Ciutadans va
trobar-se amb la taula parada per enarborar un informe de la Generalitat
que aparentment desmenteix l'afirmació del president i el va poder
acusar de mentider.
Els paperots en qüestió, una quarantena de folis amb segell oficial del CTTI i del Cesicat, estudien la possibilitat de crear una Agència Nacional de Seguretat, però sempre dins l'àmbit que correspon a les dues entitats. El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació és l'empresa que “integra tots els serveis informàtics i de telecomunicacions de l'administració en una única estructura”. El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya és l'organisme públic que té com a atribució “garantir una societat de la informació segura per a tots a Catalunya”. No són instàncies administratives desproporcionades i tenen unes funcions plenament justificades. I “constitucionals” perquè cap partit de l'oposició va enfebrar quan van ser proposades i creades.
L'informe que va esgrimir el diputat Rivera, que havia publicat un dia abans un diari digital i que ara és d'accés general a la xarxa, planteja la hipòtesi de crear una Agència Nacional de Seguretat –catalana, of course– com a “centre especialista en ciberseguretat que proporcioni als ciutadans, empreses i administracions catalanes serveis orientats a respondre de forma ràpida i eficient a les amenaces que puguin sorgir, donar suport en la recuperació davant incidents en matèria de seguretat en la informació, promoure una cultura conscienciada amb els riscos inherents a la societat de la informació”, etcètera. Amb els criteris habituals convertits en la triple A que ha definit la gestió del president Mas: “Aprimament, Agilitat i Austeritat.” L'informe proposa que el director de l'agència tingui “un perfil de l'àmbit policial” i que l'entitat depengui “de la Direcció General de la Policia”. Ara, també exposa com a “factor a avaluar” el fet que pertànyer a l'organització dels Mossos pugui provocar que “les empreses privades no participin o no aportin informació útil per a aquesta col·laboració”.
Llegit tot el patracol, que la Generalitat no considera oficial, la primera i gran pregunta que cal fer-se és si tot això correspon a una agència d'intel·ligència a l'estil del CNI espanyol, la CIA nord-americana o el Mossad israelià. “L'acció encoberta, l'espionatge, el contraespionatge, el contraterrorisme” o fins i tot el “terrorisme” mai reconegut oficialment que defineixen aquestes agències no apareixen com a prioritaris en l'informe. L'alerta de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría no s'explica de cap manera. I encara menys l'histrionisme del PP català, que vol portar el document a la Fiscalia. Com si la Fiscalia no tingués prou feina amb les filigranes d'Alícia Sánchez-Camacho i de Método 3.
Però, més enllà del sainet que defineix en els darrers temps la política catalana i l'espanyola, allò que no s'entén és el nerviosisme que s'ha escampat pel govern d'Artur Mas per una proposta en aparença raonable i inofensiva. I encara s'entén menys que aquells que volen construir “estructures d'Estat” renunciïn a una arma tan essencial com uns serveis d'intel·ligència propis. No són constitucionals? Tampoc no ho és la independència de Catalunya. I encara menys quan l'aparell de l'Estat utilitza els seus per desbudellar el procés sobiranista i per evitar que Catalunya en tingui un de propi. Déu meu, quanta intel·ligència!
Els paperots en qüestió, una quarantena de folis amb segell oficial del CTTI i del Cesicat, estudien la possibilitat de crear una Agència Nacional de Seguretat, però sempre dins l'àmbit que correspon a les dues entitats. El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació és l'empresa que “integra tots els serveis informàtics i de telecomunicacions de l'administració en una única estructura”. El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya és l'organisme públic que té com a atribució “garantir una societat de la informació segura per a tots a Catalunya”. No són instàncies administratives desproporcionades i tenen unes funcions plenament justificades. I “constitucionals” perquè cap partit de l'oposició va enfebrar quan van ser proposades i creades.
L'informe que va esgrimir el diputat Rivera, que havia publicat un dia abans un diari digital i que ara és d'accés general a la xarxa, planteja la hipòtesi de crear una Agència Nacional de Seguretat –catalana, of course– com a “centre especialista en ciberseguretat que proporcioni als ciutadans, empreses i administracions catalanes serveis orientats a respondre de forma ràpida i eficient a les amenaces que puguin sorgir, donar suport en la recuperació davant incidents en matèria de seguretat en la informació, promoure una cultura conscienciada amb els riscos inherents a la societat de la informació”, etcètera. Amb els criteris habituals convertits en la triple A que ha definit la gestió del president Mas: “Aprimament, Agilitat i Austeritat.” L'informe proposa que el director de l'agència tingui “un perfil de l'àmbit policial” i que l'entitat depengui “de la Direcció General de la Policia”. Ara, també exposa com a “factor a avaluar” el fet que pertànyer a l'organització dels Mossos pugui provocar que “les empreses privades no participin o no aportin informació útil per a aquesta col·laboració”.
Llegit tot el patracol, que la Generalitat no considera oficial, la primera i gran pregunta que cal fer-se és si tot això correspon a una agència d'intel·ligència a l'estil del CNI espanyol, la CIA nord-americana o el Mossad israelià. “L'acció encoberta, l'espionatge, el contraespionatge, el contraterrorisme” o fins i tot el “terrorisme” mai reconegut oficialment que defineixen aquestes agències no apareixen com a prioritaris en l'informe. L'alerta de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría no s'explica de cap manera. I encara menys l'histrionisme del PP català, que vol portar el document a la Fiscalia. Com si la Fiscalia no tingués prou feina amb les filigranes d'Alícia Sánchez-Camacho i de Método 3.
Però, més enllà del sainet que defineix en els darrers temps la política catalana i l'espanyola, allò que no s'entén és el nerviosisme que s'ha escampat pel govern d'Artur Mas per una proposta en aparença raonable i inofensiva. I encara s'entén menys que aquells que volen construir “estructures d'Estat” renunciïn a una arma tan essencial com uns serveis d'intel·ligència propis. No són constitucionals? Tampoc no ho és la independència de Catalunya. I encara menys quan l'aparell de l'Estat utilitza els seus per desbudellar el procés sobiranista i per evitar que Catalunya en tingui un de propi. Déu meu, quanta intel·ligència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada