Germà Bel: “El sistema d’equitat territorial a Espanya està en fallida total”
L’exdirigent
socialista ridiculitza defensar avui el federalisme i diu que “la
catalanofòbia a Espanya és molt més forta que la hispanofòbia aquí”
Amb arguments i matisos, Germà Bel és dels que parla clar i a
la vegada és transparent, perquè no amaga el seu passat i actualment
subratlla que no es casa amb ningú. Militant socialista del 1980 al 2012
i un quadre alt del PSOE durant l’etapa Zapatero, aquest economista ha
fet, com tanta altra gent, un gir de 180 graus en els últims cinc anys.
Aquest vespre l’ha exposat en la presentació del seu llibre ‘Anatomia
d’un desengany’ (Destino), començant per certificar que el
sistema d’equitat econòmica d’Espanya entre els seus territoris “està en
fallida total”, amb Catalunya pagant els plats trencats, així com la credibilitat institucional –ha dit-, “on violen el Tribunal Constitucional i el Suprem”.
“El meu desengany es concreta quan arribo a la conclusió que Espanya ha recuperat l’hegemonia de noció d’estat uninacional. Si els nostres problemes de tot tipus els importen un carall, per què han de decidir ells què fer a Catalunya i no nosaltres?”, s’ha preguntat Bel, com si parlés per moltes altres persones, i ha afegit simple i contundent: “Això és el que està passant”. L’autor de l’èxit editorial ‘Espanya, capital París’ ha assenyalat que se sent tractat “com un ciutadà de segona” i ho ha il·lustrat amb la pèrdua de capacitat adquisitiva, el model ineficient d’infraestructures i la qüestió de la llengua. “Definitivament, a l’Estat s’ha imposat la idea del poder francès, que té una premissa: li repugna la diferència. La veu com un perill”, ha indicat Bel amb duresa, contestant les preguntes de Mònica Terribas.
Un moment de la presentació aquest vespre del llibre de Germà Bel 'Anatomia d'un desengany'
Defensor del federalisme a principis de segle i un dels impulsors amb Carme Chacón de la candidatura de Zapatero com a líder del PSOE, Bel ha gairebé ridiculitzat allò del que al seu dia en va fer bandera. Ho ha fet honestament, admetent que llavors creia en la via federal, però que ara, després de la sentència contra l’Estatut i l’immobilisme estatal, això ja no s’aguanta per enlloc. Ho ha dit un home que al 2000 no era sospitós de ser de la branca catalanista del PSC. I per exemplificar el canvi experimentat per ell i de gent com ell ha explicat que la seva mare, de 87 anys, “d’identitat espanyola forta”, va acudir a la Via Catalana del passat 11 de setembre i va quedar “sorpresa” de no sentir crits ni insults, sinó “voluntat de construir”.
Estudiós també de la problemàtica basca, Bel l’ha diferenciat del cas català perquè a Euskadi el “nacionalisme és d’arrel castellana”, mentre que a Catalunya no. “És curiós, al País Basc i Navarra tenen el concert econòmic i ningú els acusa d’insolidaris, com passa amb nosaltres”, ha etzibat. I ha tirat d’arxiu, d’una enquesta del CIS del 1996, per amplificar aquesta percepció. “En aquell sondeig, es preguntava com es queien unes autonomies amb unes altres, i els catalans érem els últims en simpatia de llarg. Però no a l’inrevés, més equilibrat. Això passa per determinades polítiques i també perquè ens veien i ens veuen molt diferents. El CIS mai més ho ha tornat a preguntar”, ha dit, abans de rematar-ho: “La catalanofòbia a Espanya és molt més forta que la hispanofòbia aquí”.
Crític amb el procés
Tot i el seu canvi de pensament, Bel s’ha mostrat crític amb el procés sobiranista, adduint que hi ha més soroll que debat i que això el “desconcerta”. “Hi hauria d’haver un intercanvi de posicions dins de Catalunya més assenyat i civilitzat, i no ofendre’s per qui pensa diferent”, ha incidit. Bel no acaba de veure un full de ruta clar i ha qualificat el camí “d’incert”, malgrat constatar que “sense risc no hi ha guany” i segur que el futur “l’escriurem nosaltres”. “Amb una única condició: s’ha de fer entre tots i el que es decideixi s’haurà de construir entre tots”, ha finalitzat.
“El meu desengany es concreta quan arribo a la conclusió que Espanya ha recuperat l’hegemonia de noció d’estat uninacional. Si els nostres problemes de tot tipus els importen un carall, per què han de decidir ells què fer a Catalunya i no nosaltres?”, s’ha preguntat Bel, com si parlés per moltes altres persones, i ha afegit simple i contundent: “Això és el que està passant”. L’autor de l’èxit editorial ‘Espanya, capital París’ ha assenyalat que se sent tractat “com un ciutadà de segona” i ho ha il·lustrat amb la pèrdua de capacitat adquisitiva, el model ineficient d’infraestructures i la qüestió de la llengua. “Definitivament, a l’Estat s’ha imposat la idea del poder francès, que té una premissa: li repugna la diferència. La veu com un perill”, ha indicat Bel amb duresa, contestant les preguntes de Mònica Terribas.
Un moment de la presentació aquest vespre del llibre de Germà Bel 'Anatomia d'un desengany'
Defensor del federalisme a principis de segle i un dels impulsors amb Carme Chacón de la candidatura de Zapatero com a líder del PSOE, Bel ha gairebé ridiculitzat allò del que al seu dia en va fer bandera. Ho ha fet honestament, admetent que llavors creia en la via federal, però que ara, després de la sentència contra l’Estatut i l’immobilisme estatal, això ja no s’aguanta per enlloc. Ho ha dit un home que al 2000 no era sospitós de ser de la branca catalanista del PSC. I per exemplificar el canvi experimentat per ell i de gent com ell ha explicat que la seva mare, de 87 anys, “d’identitat espanyola forta”, va acudir a la Via Catalana del passat 11 de setembre i va quedar “sorpresa” de no sentir crits ni insults, sinó “voluntat de construir”.
Estudiós també de la problemàtica basca, Bel l’ha diferenciat del cas català perquè a Euskadi el “nacionalisme és d’arrel castellana”, mentre que a Catalunya no. “És curiós, al País Basc i Navarra tenen el concert econòmic i ningú els acusa d’insolidaris, com passa amb nosaltres”, ha etzibat. I ha tirat d’arxiu, d’una enquesta del CIS del 1996, per amplificar aquesta percepció. “En aquell sondeig, es preguntava com es queien unes autonomies amb unes altres, i els catalans érem els últims en simpatia de llarg. Però no a l’inrevés, més equilibrat. Això passa per determinades polítiques i també perquè ens veien i ens veuen molt diferents. El CIS mai més ho ha tornat a preguntar”, ha dit, abans de rematar-ho: “La catalanofòbia a Espanya és molt més forta que la hispanofòbia aquí”.
Crític amb el procés
Tot i el seu canvi de pensament, Bel s’ha mostrat crític amb el procés sobiranista, adduint que hi ha més soroll que debat i que això el “desconcerta”. “Hi hauria d’haver un intercanvi de posicions dins de Catalunya més assenyat i civilitzat, i no ofendre’s per qui pensa diferent”, ha incidit. Bel no acaba de veure un full de ruta clar i ha qualificat el camí “d’incert”, malgrat constatar que “sense risc no hi ha guany” i segur que el futur “l’escriurem nosaltres”. “Amb una única condició: s’ha de fer entre tots i el que es decideixi s’haurà de construir entre tots”, ha finalitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada