Autor/s: Roger Cassany
Jaume Sobrequés: 'Els tres-cents anys de repressió contra Catalunya són indiscutibles i inqüestionables'
Entrevista al director del Centre d'Història Contemporània acusat 'd'incitar a l'odi'
—Enteneu que el PP amenaci de trencar el diàleg per un simposi d'història?
—No sé quin diàleg volen trencar, si no n'hi ha cap, de diàleg. És d'una hipocresia enorme. Ells no volen dialogar; no n'han volgut cap de diàleg. L'única cosa que entenc és que és hipocresia. Per tant, no veig quina és la manera d'interpretar això que diuen. Nosaltres fem un simposi d'història. Res més.
—El portaveu del PP, Enric Millo, ha arribat a dir que aquest simposi és 'una declaració unilateral del conflicte' i ha exigit que se suspengui i que dimitiu...
—Mireu, el senyor Millo no el tinc per un historiador acreditat en aquesta àrea. I per tant, allò que pugui dir, des d'un punt de vista historiogràfic, deixa de tenir valor. No mereix gens de consideració. I com que és una reacció política, les decisions polítiques les ha de prendre, en tot cas, el govern.
—Quines sensacions teniu ara mateix, arran de tot això que ha passat?
—Nosaltres hem convocat un congrés científic, en què participen historiadors de prestigi reconegut i ha passat que algú ha mirat de polititzar-ho, amb el propòsit de sempre, que és d'atacar el procés sobiranista i el govern de Catalunya. I el fet que ho convoqui una institució vinculada a la Generalitat, i en concret amb Presidència, els ha anat molt bé. Aprofiten el congrés per atacar el govern. És a dir, hi ha hagut una reacció política a un congrés científic. I com a científic i historiador, no he de donar gens de credibilitat ni m'ha de merèixer gens d'interès aquesta reacció política, perquè no prové del món acadèmic, sinó que té unes motivacions partidistes que el govern de Catalunya ja ha contestat. Recordem que el PP ja va fer una interpel·lació sobre aquesta qüestió la setmana passada i que temps enrere també hi havia hagut preguntes parlamentàries de Ciutadans i del PP mateix. El govern les ha contestades totes. Per tant, com a resposta a la reacció política em remeto al parlament i als portaveus del govern. I com a historiador, com que ningú no ha fet cap crítica historiogràficament solvent, sento que no les he de prendre en consideració, aquestes crítiques.
—Parlem del simposi. En què consisteix?
—Repassa i analitza tres-cents anys d'animadversió cap a Catalunya en diversos aspectes: institucional, econòmic, jurídic, cultural i idiomàtic. Penseu que durant els tres-cents anys a Espanya hi ha hagut governs i règims de tota mena. Hi ha hagut règims monàrquics, dues repúbliques, dictadures, governs de dretes, d'esquerres… També hi ha hagut premsa de dretes i premsa d'esquerres i intel·lectuals de dretes i esquerres. I el cas és que tots coincideixen, tots, amb graus d'intensitat diferents, en una animadversió clara cap a Catalunya. I és això que analitzarà el congrés. Per tant, s'analitzaran les etapes per les quals ha passat aquest procés, les lleis que s'han anat aprovant, els missatges, les temàtiques que han estat objecte de repressió, etcètera. Hi intervenen vint professors i doctors universitaris. La solvència acadèmica del congrés és indiscutible. Per això, si es vol atacar s'ha de fer des d'un punt de vista polític, amb una crítica que no té res a veure amb el contingut del congrés. Perquè l'animadversió d'Espanya vers Catalunya des d'un punt de vista històric és una realitat objectiva.
—De fet, el Centre d'Història Contemporània prepara un informe sobre la repressió històrica d'Espanya contra Catalunya...
—Sí, paral·lelament al simposi, el Centre d'Història Contemporània prepara un informe basat en decrets i ordres del butlletí oficial i articles i afirmacions concretes, totes documentades amb dia, hora i paternitat, sobre aquesta repressió. No inclou en cap cas opinions ni comentaris. De moment hem analitzat i registrat uns dos milers o tres milers d'ítems. I encara queda molta feina: penseu que analitzem des del decret de Nova Planta fins a la llei Wert! Sigui com sigui, ja puc garantir que aquest informe serà demolidor. La repressió contra Catalunya durant tres-cents anys és indiscutible i inqüestionable. L'informe ho demostra amb dades exclusivament empíriques.
—El simposi ha despertat tant interès que ja és tot ple...
—Sí, tenim una dificultat de cabuda molt greu. Tenim una sala amb cent cinquanta seients plena i també se n'ha omplert una altra amb seixanta seients més, des d'on es podrà seguir el congrés a través d'un circuit tancat de televisió. De moment, no surten els comptes, perquè hi ha més inscrits que no cadires. Hem de pensar que lògicament no tots els inscrits vindran a totes les xerrades, però així i tot hem de trobar-hi una solució. Ara, que no dubti ningú que el simposi es farà. Naturalment.
.................................
elsingulardigital.cat
El simposi 'Espanya contra Catalunya', quan la veritat cou
Prestigiosos historiadors participen aquesta setmana en la més gran conferència acadèmica sobre el conflicte
Prestigiosos historiadors participaran aquesta setmana a
Barcelona en el simposi 'Espanya contra Catalunya', que serà la trobada
acadèmica més important que s'haurà celebrat per analitzar aquesta
qüestió. El simposi, que durarà del 12 al 14 de desembre i se celebrarà a
la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47), ha
estat acollit amb irritació pel PP i la premsa de la denominada
caverna, ja que analitza el conflicte sense caure en la visió edulcorada
espanyola.
Margallo ha assegurat, just abans de pronunciar la conferència ‘La influència d’Espanya en l’escenari internacional’ a la Universitat Pontificia Comillas, que el simposi no contribueix en res a millorar les relacions entre els catalans i la resta de l’Estat: “Em sembla un joc extraordinàriament perillós en el moment en el que estem”, ha afegit.
El ministre d’Exteriors espanyol ha volgut deixar clar que la seva opinió arriba després d’haver llegit que el subtítol del simposi parla de les “repressions institucionals, militars, polítiques i administratives de les institucions espanyoles contra Catalunya”.
El simposi dirigit per Jaume Sobrequés, està organitzat pel Centre
d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis
Històrics, i s'emmarca en el Tricentenari del 1714. Diversos ponents
analitzaran amb criteris històrics, des del segle XVIII fins als nostres
dies, les conseqüències que ha tingut per al país l’acció
política, gairebé sempre de caire repressiu, de l’Estat espanyol en
relació amb Catalunya. L’anàlisi té un caràcter transversal
des del punt de vista temàtic, cronològic i disciplinari,
amb participació d’historiadors, economistes, juristes, sociòlegs i lingüistes.
Portada del decret de Nova Planta del 1716, que va suprimir les institucions catalanes
Entre els participants n'hi ha de les diverses escoles i sensibilitats. L'historiador Josep Fontana farà una lliçó inaugural el dia 12 sobre els 300 anys de conflicte polític d'Espanya amb Catalunya. Després el mateix Sobrequés exposarà com al segle XVIII Espanya va centralitzar-se. Agustí Colomines seguirà amb el model d'Estat liberal espanyol del segle XIX, mentre que Josep Maria Solé i Sabaté repassarà els intents catalans d'autonomia als segles XX i XXI, des de la Mancomunitat al segon Estatut. El també historiador Lluís Roura analitzarà la repressió militar a Catalunya. El politòleg Ferran Requejo presidirà aquesta sessió matinal.
La sessió de la tarda estarà dedicada a la repressió econòmica i social, i la presidirà l'historiador Lluís Duran i Solà. L'historiador Joaquim Nadal, president del PSC de Girona, repassarà l'arrencada de l'espoli econòmic al segle XVIII, mentre que Jordi Maluquer de Motes exposarà el pes de la indústria catalana com a motor de l'economia espanyola al segle XIX. L'economista Francesc Cabana detallarà el cost que van tenir les desigualtats espanyoles en l'economia catalana al mateix segle, i la també economista Núria Bosch analitzarà com al segle XXI s'ha arribat a "l'apoteosi de l'espoli".
Divendres la sessió matinal estarà dedicada a la repressió cultural i lingüística, i la presidiran el politòleg Carles Boix. i l'historiador i exdirigent del PSC Antoni Dalmau. L'historiador Jordi Casassas parlarà de les agressions culturals, el lingüista August Rafanell de la pervivència de la llengua catalana, i l'economista Francesc Roca de la falsificació de la història, mentre que l'historiador Salomó Marquès abordarà l'espanyolització del sistema educatiu. Finalment, el professor d'història de la comunicació Josep Maria Figueres plantejarà la repressió dels mitjans de comunicació, i el jurista Tomàs de Montagut detallarà la uniformització espanyola contra el dret propi català.
El tercer dia estarà dedicat als diferents exilis que han patit els catalans, en una sessió que presididirà l'economista Oriol Amat. El director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoverro, explicarà l'exili austriacista, que va ser el primer exili contemporani al país, mentre que el també historiador Ramon Arnabat parlarà dels del segle XIX. Mercè Morales abordarà finalment els de segle XX, especialment el de 1939.
La lliçó de cloenda la farà el sociòleg Salvador Cardús, que analitzarà el paper que ha fet el sentiment d'humiliació com a desencadenant de l'eclosió independentista que viu Catalunya.
Portada del decret de Nova Planta del 1716, que va suprimir les institucions catalanes
Entre els participants n'hi ha de les diverses escoles i sensibilitats. L'historiador Josep Fontana farà una lliçó inaugural el dia 12 sobre els 300 anys de conflicte polític d'Espanya amb Catalunya. Després el mateix Sobrequés exposarà com al segle XVIII Espanya va centralitzar-se. Agustí Colomines seguirà amb el model d'Estat liberal espanyol del segle XIX, mentre que Josep Maria Solé i Sabaté repassarà els intents catalans d'autonomia als segles XX i XXI, des de la Mancomunitat al segon Estatut. El també historiador Lluís Roura analitzarà la repressió militar a Catalunya. El politòleg Ferran Requejo presidirà aquesta sessió matinal.
La sessió de la tarda estarà dedicada a la repressió econòmica i social, i la presidirà l'historiador Lluís Duran i Solà. L'historiador Joaquim Nadal, president del PSC de Girona, repassarà l'arrencada de l'espoli econòmic al segle XVIII, mentre que Jordi Maluquer de Motes exposarà el pes de la indústria catalana com a motor de l'economia espanyola al segle XIX. L'economista Francesc Cabana detallarà el cost que van tenir les desigualtats espanyoles en l'economia catalana al mateix segle, i la també economista Núria Bosch analitzarà com al segle XXI s'ha arribat a "l'apoteosi de l'espoli".
Divendres la sessió matinal estarà dedicada a la repressió cultural i lingüística, i la presidiran el politòleg Carles Boix. i l'historiador i exdirigent del PSC Antoni Dalmau. L'historiador Jordi Casassas parlarà de les agressions culturals, el lingüista August Rafanell de la pervivència de la llengua catalana, i l'economista Francesc Roca de la falsificació de la història, mentre que l'historiador Salomó Marquès abordarà l'espanyolització del sistema educatiu. Finalment, el professor d'història de la comunicació Josep Maria Figueres plantejarà la repressió dels mitjans de comunicació, i el jurista Tomàs de Montagut detallarà la uniformització espanyola contra el dret propi català.
El tercer dia estarà dedicat als diferents exilis que han patit els catalans, en una sessió que presididirà l'economista Oriol Amat. El director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoverro, explicarà l'exili austriacista, que va ser el primer exili contemporani al país, mentre que el també historiador Ramon Arnabat parlarà dels del segle XIX. Mercè Morales abordarà finalment els de segle XX, especialment el de 1939.
La lliçó de cloenda la farà el sociòleg Salvador Cardús, que analitzarà el paper que ha fet el sentiment d'humiliació com a desencadenant de l'eclosió independentista que viu Catalunya.
..............................
Irritació del govern espanyol pel simposi ‘Espanya contra Catalunya’
Margallo el
descriu com una “falsificació de la història” i qualifica de
“pseudohistoriadors nacionalistes excloents” els organitzadors
El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel
García-Margallo, ha demostrat aquest vespre la irritació que ha provocat
el simposi ‘Espanya contra Catalunya’ a les files del govern espanyol
quan l’ha descrit com una “falsificació de la història” i ha qualificat els seus organitzadors de “pseudohistoriadors nacionalistes excloents”.Margallo ha assegurat, just abans de pronunciar la conferència ‘La influència d’Espanya en l’escenari internacional’ a la Universitat Pontificia Comillas, que el simposi no contribueix en res a millorar les relacions entre els catalans i la resta de l’Estat: “Em sembla un joc extraordinàriament perillós en el moment en el que estem”, ha afegit.
El ministre d’Exteriors espanyol ha volgut deixar clar que la seva opinió arriba després d’haver llegit que el subtítol del simposi parla de les “repressions institucionals, militars, polítiques i administratives de les institucions espanyoles contra Catalunya”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada