EL DIÀLEG

Vilaweb.cat

Vicent Partal

28.12.2013

2013, l'any abans de l'any

 

2013 ha estat l'any abans de l'any. Abans d'aquest 2014 que promet canviar per sempre la relació entre Catalunya i la resta del mó . Ací tot van tan de pressa que ja hem oblidat que l'any va començar amb la declaració de sobirania efectuada pel parlament català. Els mesos més que córrer volen i aquella sessió històrica o fins i tot el monumental concert del Camp Nou semblen ja esdeveniments llunyans.

Però el 2013 ens deixarà per sempre dues fotografies que crec que resumeixen perfectament la situació que viu el Principat: la de la Via Catalana i la de l'acord entre els partits per celebrar un referèndum el proper 9 de novembre. Dues fotografies que representen la societat civil i la classe política caminant junts cap a un mateix objectiu, que és el dret de decidir.

Quan va començar el 2013 se'ns va dir que era necessari un any per preparar la consulta. Que la societat civil havia de mantenir o incrementar la pressió al carrer i els polítics havien de crear una aliança de partits que ens poguessen dur a la meta primera, al referèndum. Vist així l'any acaba amb una nota brillant. L'objectiu s'ha complert i entrem al 2014 amb il·lusió, amb molta esperança però sobretot amb bona part de la feina feta.

I amb una, relativa, sorpresa. Que també al País Valencià i a les Illes s'està movent de forma ràpida la situació. La vaga dels docents contra el decret de trilingüisme ha estat una mobilització exemplar, que per cert arrencarà de nou el proper dia set de gener. I al País Valencià la mobilització en defensa de la televisió pública ha posat contra les cordes el PP, molt més dels que ho ha estat en les últimes dècades.

I Espanya, enmig de tot plegat, en descomposició. Perquè això que anomenem 'Madrid', Martxelo, s'està caient a trossos. De forma literal.

......................

Martxelo Otamendi

28.12.2013

2013, un altre any més

Éss difícil posar passió al repàs de l'any que està a punt d'acabar. En aquesta transició aparentment interminable se'ns ha anat un altre any més sense cap novetat, encara que he de dir que s'han consolidat algunes postures que són indicacions per als ants a venir.

El lehendakari Urkullu no ha fet bons els vaticinis dels que auguraven que no li quedaria més remei que posar en pràctica una geometria variable -per la composició del Parlament Basc sorgida després de les eleccions - i ja ha aclarit quin soci tindrà prioritat a l'hora de aconseguir acords: el PSE-EE. I si cal el PP, en la mesura del possible. Amb ells pacten les qüestions serioses i amb els altres entreteniments com ara sol·licitar juntament amb EH Bildu la supressió de la representació del Govern d'Espanya. Que el PSE -EE no vol participar en la Ponència de Pau? Doncs no importa, o com a mínim no sembla importar tant com per trencar les línies de l'acord. Si tot plegat es tracta d'una línia prioritària d'acord estratègic (Ardanza bis) o només d'una tàctica per guanyar temps ho veurem com més aviat millor.

A Navarra, a diferència també del que molta gent desitjava o esperava, la presidenta Barcina no ha sortit tan malparada del cas de les dietes de la CAN. Vull dir que se n'ha sortit sense condemna. I segueix ferma en la seva intenció de no avançar les eleccions, gràcies a l'actitud còmplice dels socialistes. I a Iparralde París ha aixecat una paret desesperançadora davant la demanda de la majoria en favor d'una estructura territorial. No i no, una vegada i una altra.

Des de més enllà, des d'Estrasburg, és que ha arribat la bona nova principal. Després sentenciar que la Doctrina Parot és il·legal , el Tribunal Europeu de Drets Humans ha obligat la Justícia d'Espanya a alliberar més de 50 presos bascos i el Col·lectiu de Presos Polítics Bascos ha anunciat que donarà nous passos amb l'objectiu de modificar la política penitenciària .