vilaweb.cat

Vicent Partal

16.12.2013

Ara que no ens agafe la por...

 

Hem de ficar dins les urnes prou paperetes per a guanyar amb el cinquanta per cent del total de vots del referèndum més un. És això, no cal complicar-s'hi més la vida.

He de dir que estic un poc sorprès pel nerviosisme que s'ha escampat per la xarxa amb la proclamació de la pregunta. És normal que els partidaris del no es llancen desbocadament a fer càbales i amenaces, a publicar les enquestes més ràpides de la història del periodisme mundial i que intenten desmoralitzar-nos per totes les vies imaginables. És la seua feina.

El fet que sorprèn no és aquest, sinó que el nerviosisme s'haja escampat tan fàcilment entre els partidaris del sí. Em va agradar molt que Oriol Junqueras digués sense embuts en l'acte de dissabte que tenim prou vots per a guanyar. Jo també ho crec i totes les dades que veig van en aquesta direcció. Per tant, no puc compartir algunes de les posicions que han aflorat aquestes darreres hores dubtant de l'oportunitat de la pregunta.

Puc entendre l'esgotament emocional. Jo mateix el visc. És molt impressionant d'assumir que la independència serà possible durant el 2014, que ja no parlem d'un somni ni d'una aspiració remota sinó d'una realitat. Posa molt nerviós posar data a la decisió, origina un indubtable pessigolleig històric. I és inevitable que ens demanem si amb tot l'esforç d'aquests anys n'hi haurà prou. Tot això ho entenc, però que ara no ens agafe la por…

Que no ens agafe la por, en primer lloc, perquè no en tenim motius objectius. Si fos tan difícil que nosaltres guanyàssem, no creieu que ells serien els primers de proposar-nos una votació? I que no ens agafe la por, a més a més, perquè ara se'ns gira molta feina. Els onze mesos que vénen reclamen un esforç imparable, molta solidaritat entre nosaltres, mantenir el cap clar i encertar-la en cada pas que fem. I això amb por no es pot fer.

Personalment, sóc molt feliç. Acabem de fer un pas que ens posa, a tot estirar, a un dit de la independència, no pas a un pam. Per primera vegada en la història recent, el full de ruta cap a la independència és concret i de curt terme. Hem bastit un moviment social com no n'hi ha cap a Europa ni n'hem fet cap en la nostra història. I tenim una direcció política que ha sabut desblocar els conflictes més difícils i engegar el procés, des de la pluralitat i sumant al màxim.

Ara només ens cal treballar tantes i tantes hores com puguem i amb tant d'encert com sapiguem, tots junts, amb l'objectiu que la meitat més un dels vots que emetran els ciutadans de Catalunya el 9 de novembre siguen en favor de l'estat independent. És tan senzill i tan definitiu com això. Fora pors, doncs…