El deute públic creix sense control
El passiu espanyol arriba al 93,4% i ja frega l'objectiu per a tot l'any
DANI SÁNCHEZ UGART Barcelona. |
Ni les retallades ni la caiguda de la prima de risc ni
el creixement -raquític- del PIB del tercer trimestre van ser capaços
de frenar l'escalada del deute públic. I, a aquest ritme, les previsions
del govern espanyol per a aquest any van camí de quedar fulminades.
L'executiu de Mariano Rajoy va predir a l'estiu, quan va refer el quadre
macroeconòmic, tancar l'exercici al 94,2% de deute sobre el PIB i, al
tercer trimestre, el passiu de les administracions públiques va ser ja
del 93,4%, amb un total de 954.800 milions d'euros, segons les dades que
va publicar ahir el Banc d'Espanya. Es tracta d'un nou rècord històric:
el deute públic espanyol mai havia estat tan alt en l'últim segle. Des
del 1910, en concret.
De mitjana, el passiu espanyol ha crescut dos punts
percentuals cada trimestre durant els últims dotze mesos, amb un
increment d'1,2 punts percentuals entre el segon i el tercer trimestre
del 2013. Això vol dir que el marge que li queda a l'Estat per complir
les seves previsions -que tot just van ser enviades a Brussel·les a
l'octubre- és de només vuit dècimes, un marge massa estret si es
mantenen els ritmes de creixement que hi ha hagut fins ara. Entre els
motius per explicar aquest desfasament hi ha un excés d'optimisme a
l'hora de predir el descens de la prima de risc, segons el professor de
la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo. Tot i que en els
últims trimestres el diferencial entre els interessos que paguen Espanya
i Alemanya s'ha moderat, aquest indicador s'ha mantingut sempre per
sobre dels 200 punts. Això s'ha traduït en uns interessos del deute més
elevats dels previstos per l'Estat, que han dificultat la reducció del
deute, segons l'expert.
La prima de risc, però, és
només un dels factors. L'executiu també ha estat incapaç d'aconseguir
alguns dels estalvis amb què comptava, com el derivat de la reforma
administrativa. Aquesta reforma havia d'estalviar 37.000 milions fins al
2015 i encara no ha donat els rèdits esperats, segons Montalvo. A més,
el govern ha augmentat algunes partides de despesa respecte al 2012, com
el retorn de la paga extra i el dia de lliure disposició als
funcionaris estatals.
Aquestes despeses poden explicar també per què el
principal responsable de l'increment del deute del tercer trimestre va
ser l'Estat. En concret, el passiu de l'administració central es va
incrementar en més de 13.000 milions d'euros, fins als 831.300 milions
respecte al trimestre anterior. Mentrestant, les comunitats autònomes
van incrementar el seu passiu en 2.900 milions d'euros, fins als 196.900
milions. Això suposa un creixement interanual del deute del 19,5% en el
cas de l'Estat i del 17% en les comunitats autònomes.
A diferència de l'administració central, autonomies
com Catalunya no han tornat ni la paga extra ni els dies de lliure
disposició als seus funcionaris. D'aquesta manera, el deute català va
créixer en 1.100 milions d'euros en un trimestre, fins als 53.600
milions d'euros, un 27,2% del PIB. En termes interanuals, l'increment va
ser del 15,2%, quatre punts inferior al de l'Estat. Tot i així, part de
l'increment (uns 2.900 milions) del deute de l'administració central va
a càrrec del Fons de Liquiditat Autonòmic i el pla de proveïdors,
destinats a pagar factures i venciments de deute de les comunitats
autònomes i de les corporacions locals.
20.300 euros per espanyol
Els 954.800 milions d'euros de deute d'Espanya signifiquen, segons les
últimes estadístiques de població de l'INE, que cada espanyol deu a
través de les administracions públiques 20.300 euros. L'increment de
l'últim trimestre es tradueix en 242 euros més de deute per habitant en
tres mesos: gairebé tres euros al dia. I això inclou no només els
ciutadans que cotitzen i participen de l'economia productiva, sinó també
els ancians i nens, per exemple.
Espanya ha perdut a una velocitat vertiginosa el
seu avantatge competitiu amb els socis europeus pel que fa al deute.
Abans que comencés la crisi, el 2007, l'Estat tenia uns nivells de deute
envejats a Europa, del 36%. Ara, en canvi, Espanya està a punt de
superar la mitjana d'endeutament de l'eurozona, que es va situar al
segon trimestre al 95,7% de deute. El mateix executiu espanyol va
reconèixer per primer cop a l'octubre que el passiu superà el 100% del
PIB. En concret, segons els pronòstics enviats a Brussel·les, el passiu
serà del 98,9% el 2014, del 101,13% el 2015 i del 101,09% el 2016. Això
vol dir que ni amb tota la riquesa que es genera en un any sencer a
Espanya n'hi haurà prou per pagar els deutes de les administracions
públiques.
El País Valencià, líder de deute
Tot i que Catalunya és la comunitat
autònoma més endeutada en quantitat total, el País Valencià es va
mantenir com l'autonomia amb més percentatge de deute sobre el PIB, amb
un 29,8%, pel 27,2% català. La Generalitat Valenciana deu 29.643
milions. Les Illes Balears, per la seva banda, tenen un deute de 6.300
milions, un 23,8% del PIB. La Comunitat de Madrid és la menys endeutada,
amb un 12% sobre el PIB.
Per ciutats, Barcelona va acabar amb un deute de
1.178 milions d'euros, molt lluny dels 7.411 milions que deu el
consistori de Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada