Xifres contra la incertesa: el flanc econòmic de la independència

Xifres contra la incertesa: el flanc econòmic de la independència Núria Bosch i Marta Espasa defensen amb números l’estat propi ORIOL MARCH Barcelona | Actualitzada el 22/08/2014 00:00 Xifres contra la incertesa: el flanc econòmic de la independència El procés sobiranista, malgrat la majoria -segons les enquestes- que el secunda, genera incerteses. Fins i tot el president de la Generalitat, Artur Mas, ha assenyalat reiterades vegades que, encara que els partits favorables al 9-N tinguin clar el rumb, hi ha escenaris desconeguts més enllà de la consulta. La viabilitat d’un hipotètic estat català independent és un dels aspectes que genera més debat des dels àmbits acadèmic i polític, i més tenint en compte la polarització que hi ha sobre la qüestió i el fet que el govern espanyol fa de la campanya de la por el seu argumentari contra el procés. Núria Bosch, catedràtica d’economia pública de la UB, i Marta Espasa, doctora i professora a la Facultat d’Economia de la mateixa universitat, han volgut resumir a 12 arguments econòmics per la independència (Pòrtic) per què una Catalunya independent es podria materialitzar amb normalitat. Aquestes són les xifres més destacades que fan servir per combatre les incerteses sobre el procés. 36.000 milions d’euros En despeses relacionades amb el fet d’assumir competències noves En el moment que Catalunya es convertís en un estat independent, la Generalitat s’hauria de fer càrrec de competències noves que implicarien despeses també noves. És el cas de la seguretat social, les beques, la política exterior -molt més ambiciosa i amb més presència arreu que l’actual- i l’aparell de defensa -en cas que existís un exèrcit convencional. Quin seria el cost associat a tot plegat? Bosch i Espasa sostenen que, en el període 2006-2010, fer-se càrrec de tot això -fent servir paràmetres de l’estat espanyol d’aquells anys- suposaria 36.000 milions d’euros de mitjana. Però les dues professores defensen que els guanys de la independència -a pesar d’aquestes noves despeses assumides -se situarien entre els 12.000 i els 16.000 milions d’euros. 53% del PIB català Previsió més optimista del pes del deute en la riquesa del país Un dels aspectes més complexos de la hipotètica independència de Catalunya és com seria el repartiment d’actius i passius entre el nou estat i Espanya. “Si no hi hagués acord, Catalunya no hauria d’assumir cap deute”, sostenen les autores. “Si hi hagués acord i negociació, Catalunya hauria d’assumir una part dels passius -bàsicament deute públic- de l’Estat, però també una part dels seus actius mobiliaris, com per exemple reserves del Banc d’Espanya i títols d’empreses públiques i privades”, afegeixen Bosch i Espasa. Els càlculs que citen les dues autores sostenen que, en el millor dels casos, Catalunya naixeria amb un deute del 53% del PIB. Altres càlculs apunten a un 103,54%, mentre que un tercer mètode el situa en el 89,59% del PIB. Un percentatge, aquest últim, molt similar a la mitjana de la zona euro el 2012. 3.826 euros per habitant Superàvit del sistema de pensions en el període 1995-2010 Els partits sobiranistes tenen detectat que la incertesa sobre les pensions en un estat independent promoguda pel govern espanyol “fa forat” entre la ciutadania. Bosch i Espasa sostenen que les pensions tenen més garanties en un estat català que dins d’Espanya, i apunten que el superàvit de la Seguretat Social catalana, en el període 1995-2010, és de 3.826 euros per habitant. 1,6% del PIB català La màxima afectació que podria tenir un boicot comercial Suposant que hi hagués un boicot espanyol que afectés un 20% dels productes catalans, els preus dels quals s’abaixessin un 35% per poder-se vendre a la resta del món, la davallada del PIB seria només de l’1,6% i es veuria recompensada pels guanys de l’estat propi, sosté el llibre.