Sobre la pressa i la ingenuïtat

Del bloc Per a bons Patrícis



No me'ls trobo mai, ni a la vida, ni a les xarxes socials, però ells insisteixen en la seva existència. Diuen que alguns dels nostres exterioritzen a la lleugera que la independència ho solucionarà tot en un plis-plas i que l'assolirem amb un clic. Sí, encara ens ho diuen, per ridiculitzar-nos, una vegada i una altra. Es tracta d'un lloc comú, naturalment, que només existeix en la ment dels qui ens critiquen. Insisteixo, encara no m'he trobat amb ningú que practiqui un simplisme com aquest, que sistemàticament ens encolomen per desacreditar-nos. Acostumen a associar-lo als qui tenim pressa, perquè voldríem que quedés una mica de país quan assolim la llibertat plena. Perquè pensem que l'autonomisme d'aquests trenta-cinc anys, impulsat per alguns, acceptat pels altres, ens ha deixat una Catalunya trinxada, amb un atur insostenible, una pobresa punyent i una dramàtica manca de futur per als joves. I hi voldríem intervenir amb les nostres pròpies eines quan abans. Senzillament, per fer el que ells no han fet fins ara.

Curiosament, hipòcritament, ens titllen d'ingenus. Ho fan cada dia als mitjans. Des de les tribunes que ocupen fa mitja vida. Ens diuen que compte, que no podem tirar pel dret, que correm massa. Deu ser que no miren al seu voltant per veure com han deixat el país des del seu pedestal. Afirmen displicents que no podem fer el pas cap a la llibertat sense suports internacionals, sense obtenir abans l'acord d'Espanya. I ens diuen ingenus! Inconscients de les dificultats. I és exactament, rigorosament al contrari. El que ens volen és babaus. És justament perquè estem convençuts de l'alçada històrica i de la dificultat enorme del procés que volem fer via. Estem convençuts que, d'entrada, gratuïtament, ningú no ens recolzarà al món. Que Espanya mai acceptarà suïcidar-se. Que, per tant, només a la brava aconseguirem demostrar al món la nostra insubornable determinació. Que només així forçarem la intervenció de la comunitat internacional i obligarem el Regne d'Espanya a seure a la taula de negociació per al repartiment de béns i obligacions. En resum, és justament perquè no som uns ingenus que tenim tanta pressa.