Més enllà del 2014, l'abisme català
Josep Lluís Carod-Rovira, en la presentació del seu llibre el 2008
Ja fa set
anys de la profecia. Una profecia que es compleix aquest any. Josep
Lluís Carod-Rovira va preveure el 2007 un escenari ideal per fer un
referèndum d'autodeterminació l'any que comença aquest dimecres. Amb un Estatut
rebaixat aprovat i a la cua per ser guillotinat a mans del Tribunal
Constitucional, ningú va prendre's seriosament les paraules de Carod. Li criticaven la falta de realisme, i amb raó: segons el CEO (2a onada 2007), només un 17% de catalans defensaven la independència,
contra el 34% de federalistes i un 37% més de partidaris de romandre
comunitat autònoma. I només 21 diputats al Parlament haurien signat la
idea de l'aleshores líder republicà.
Set anys després, i amb l'autor del llibre "2014: que parli el poble català" a l'ostracisme polític, un 48% de ciutadans creuen que la plena sobirania és l'opció òptima, el 21% opten pel federalisme i només el 18% es conformen amb l'status quo actual (CEO, 3a onada 2013). Gairebé dos terços de la cambra de representants catalana, 87 diputats, avancen amb pas ferm cap a un referèndum d'autodeterminació enguany. En temps rècord, sembla que algú hagi anat movent fils perquè totes les peces encaixin per fer cas a la profecia Carod. La truita s'ha girat de manera impensable. De manera progressiva, des de 2007 -i sobretot després de 2012- s'ha anat mitificant l'any 2014. El del tricentenari. L'any de Catalunya. Més enllà del 2014 sembla que tot és tard.
Ara ja ha arribat, i el país s'ha despertat sense la notícia de l'entrada en vigor d'una Catalunya independent. Expressar la veu de la ciutadania s'haurà de treballar. La batalla es lliura aquest any. "Els partits independentistes estan fent il·lusionar la ciutadania per a un fracàs segur", diuen els unionistes. Sens dubte, la il·lusió és més present que mai, però després d'haver rebut tantes negatives estatals i tantes traïcions catalanes, és més gran l'expectació. Com a mínim, a data d'1 de gener. L'exigència i la responsabilitat és màxima pels polítics, ja que la il·lusió anirà creixent més i més fins, previsiblement, tocar sostre l'11 de setembre. Després, tothom exigirà fets. Convocatòria de consulta pel 9 de novembre. I si no és així, pla B.
Tothom parlava del 2014 fins aquest dimecres. A partir d'ara tothom es concentra en el present. Tot i això, imaginar és un gran exercici de reflexió: quina serà la situació de Catalunya l'1 de gener de 2015? Algú és capaç d'atrevir-se a respondre?
Set anys després, i amb l'autor del llibre "2014: que parli el poble català" a l'ostracisme polític, un 48% de ciutadans creuen que la plena sobirania és l'opció òptima, el 21% opten pel federalisme i només el 18% es conformen amb l'status quo actual (CEO, 3a onada 2013). Gairebé dos terços de la cambra de representants catalana, 87 diputats, avancen amb pas ferm cap a un referèndum d'autodeterminació enguany. En temps rècord, sembla que algú hagi anat movent fils perquè totes les peces encaixin per fer cas a la profecia Carod. La truita s'ha girat de manera impensable. De manera progressiva, des de 2007 -i sobretot després de 2012- s'ha anat mitificant l'any 2014. El del tricentenari. L'any de Catalunya. Més enllà del 2014 sembla que tot és tard.
Ara ja ha arribat, i el país s'ha despertat sense la notícia de l'entrada en vigor d'una Catalunya independent. Expressar la veu de la ciutadania s'haurà de treballar. La batalla es lliura aquest any. "Els partits independentistes estan fent il·lusionar la ciutadania per a un fracàs segur", diuen els unionistes. Sens dubte, la il·lusió és més present que mai, però després d'haver rebut tantes negatives estatals i tantes traïcions catalanes, és més gran l'expectació. Com a mínim, a data d'1 de gener. L'exigència i la responsabilitat és màxima pels polítics, ja que la il·lusió anirà creixent més i més fins, previsiblement, tocar sostre l'11 de setembre. Després, tothom exigirà fets. Convocatòria de consulta pel 9 de novembre. I si no és així, pla B.
Tothom parlava del 2014 fins aquest dimecres. A partir d'ara tothom es concentra en el present. Tot i això, imaginar és un gran exercici de reflexió: quina serà la situació de Catalunya l'1 de gener de 2015? Algú és capaç d'atrevir-se a respondre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada