La batalla exterior

elsingulardigital.cat

Opinió. Tià Torras

03/01/2014

La batalla exterior

“L’estructura, els contactes i la capacitat de pressió de la diplomàcia espanyola és incomparable amb l’acció exterior que pugui excercir la Generalitat però, de moment, Mas ha aconseguit mantenir la iniciativa també en aquest àmbit”

Tià Torras

En argot de l’era actual, la paraula diàleg seria trendig topic del 2013 en l’àmbit polític. Hi han apel·lat dirigents catalans i espanyols, a tort i a dret, per intentar resoldre de manera pactada el procés d’autodeterminació iniciat a Catalunya. El seu ús és tal que el mot ha adquirit gairebé una dimensió màgica, malgrat que els pèssims resultats fan que el seu significat hagi quedat pràcticament desvirtuat.

Dos no es barallen si un no vol i el mateix passa en la busca d’un acord. El Govern de Mariano Rajoy rebutja tractar la celebració de la consulta i limita la relació amb la Generalitat a la gestió ordinària. Amb aquesta posició hermètica, difícilment serà possible trobar una solució pactada per convocar un referèndum. Per això, tard o d’hora, serà determinant el paper que puguin jugar actors internacionals.

Fa més d’un any, l’Executiu d’Artur Mas va posar en marxa el programa Eugeni Xammar per establir un canal permanent i fluïd amb periodistes estrangers. De fet, el president de la Generalitat té nombroses sol•licituds de mitjans de comunicació internacionals per explicar la situació que viu el Principat, però ha esperat a concretar-ne la majoria fins a no tenir tancat el recent acord per la pregunta i la data de la consulta. Per exemple, la setmana passada el diari italià La Reppublica va publicar una entrevista a Mas.

Així mateix, el Govern català ja té dissenyada la campanya diplomàtica ‘Let us vote’ (deixeu-nos votar) i, a finals de desembre, va rebre l’informe del Consell Assessor per la Transició Nacional sobre la internacionalització del procés. En aquest context, s’emmarca la carta i el memoràndum que el president de la Generalitat va fer arribar als 27 primers ministres de la Unió Europea -a Rajoy se li va fer arribar abans- i a 45 països d’arreu del món. En la missiva i en la informació adjunta, publicades ahir però enviades fa quinze dies, Mas demana suport per poder convocar el referèndum d’autodeterminació.

No obstant això, l’Estat no s’ha quedat de braços plegats. Rajoy i el ministre José Manuel García-Margallo han multiplicat els seus contactes per intentar aïllar l’Executiu català. Aprofiten reunions bilaterals, cimeres i viatges per parlar de l’assumpte i han aconseguit que alguns dirigents hagin advertit que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea en cas de ser independent. En sintonia, el titular d’Exteriors va fer arribar un document de més de 200 pàgines -quan aquet tipus d’argumentaris no acostumen a sobrepassar els 2 folis- a totes les seves ambaixades i consolats per combatre el discurs sobiranista.

Sens dubte, l’estructura, els contactes i la capacitat de pressió en organismes oficials de la diplomàcia espanyola és incomparable amb l’acció exterior que pugui excercir la Generalitat. Però, de moment, sembla que Mas ha aconseguit mantenir la iniciativa també en aquest àmbit. La batalla exterior tot just acaba de començar.