El món comença a mirar a Catalunya
ISAAC LLUCH DANIEL POSTICO LAIA FORÈS NÚRIA FERRAGUTCASAS JOAN BIOSCA |
ALEMANYA
Guardiola hi ajuda, però no n'hi ha prou
Pep Guardiola, el català contemporani més famós, viu a Alemanya, però
encara hi ha moltes portes per obrir abans que el país germànic rebi amb
interès la causa catalana. L'actual tècnic del Bayern s'ha referit ja
diversos cops des de Munic a la qüestió -ha promogut tant la
participació en la Via Catalana com en el referèndum-, però fins ara ha
tingut poc ressò. Queda molt camí per recórrer des de Munic i també des
de Berlín, on el govern de la cancellera Angela Merkel manté distàncies.
"Permeteu-me que no digui res sobre Catalunya i Escòcia, perquè no he
de ficar-me en cap vesper", va limitar-se a dir fa uns mesos el llavors
ministre d'Exteriors, Guido Westerwelle.
A Madrid,
els corresponsals alemanys tendeixen a assumir el punt de vista del
sector nacionalista espanyol. Hi ha molta feina pedagògica a fer, per bé
que els avenços són possibles. Fa uns anys era inimaginable que els
mitjans -també els públics- distingissin tant entre "Katalonien" i
"Spanien". Alemanya, per la seva pròpia història, es cura prou de parlar
de nacionalismes.
GRAN BRETANYA
El silenci de Salmond i l'aval de Cameron
Catalunya ha pres com a referent la consulta d'Escòcia que se
celebrarà al setembre (un mes abans que a Catalunya) per decidir la
separació o no del Regne Unit. Però el líder nacionalista escocès, Alex
Salmond, manté silenci sobre el procés sobiranista català. Salmond
segueix la situació "amb interès", però ha adoptat "l'hàbit de no dir a
la gent el que ha de fer" i no s'hi vol ficar. La principal diferència,
destaca, és que ell ha arribat a un acord amb Londres i la seva a
consulta és legal. Sí que s'ha pronunciat sobre Catalunya el primer
ministre britànic, David Cameron, que és partidari del dret a decidir.
"No crec que estigui bé ignorar qüestions com la nacionalitat, la
independència i la identitat, crec que cadascú ha d'exposar els seus
arguments i després deixar que la gent decideixi", va dir al juny. La
BBC assenyala que, mentre que a Escòcia l'independentisme encara està
molt vinculat a l'Scottish National Party, a Catalunya és patrimoni de
diferents partits representats al Parlament. El primer ministre
irlandès, Enda Kenny, tampoc no es pronuncia.
BRUSSEL·LES
La Comissió no sap com gestionar la situació
Brussel·les acostuma a fugir d'estudi sobre la consulta. I és que el
procés sobiranista és un dels temes que la Comissió Europea no sap com
gestionar. Incomoda molt. Madrid ha imposat a Brussel·les el silenci, i
els portaveus comunitaris, acostumats a bregar amb els temes més
surrealistes o més delicats, no saben què dir cada vegada que un
periodista pregunta per les manifestacions o la consulta catalana. Però
el coneixement del procés és cada vegada més estès entre els
eurodiputats i cada vegada hi ha més posicionaments, malgrat que la UE
acostumi a defensar que es tracta d'un assumpte intern espanyol.
Els corresponsals europeus concentrats a Brussel·les han arribat a
retreure l'actitud de la Comissió. Un periodista francès va preguntar al
desembre per què avalava la independència de Kosovo i el dret a decidir
dels seus ciutadans, però callava quan es tractava de processos
secessionistes dins la UE. Malgrat el silenci, la portaveu del president
de la Comissió, José Manuel Durão Barroso reitera que Brussel·les
segueix "molt de prop" el procés.
ESTATS UNITS
Els mitjans es fan ressò del procés català
El debat sobre el procés d'independència de Catalunya és més conegut
entre els nord-americans. Els ciutadans ja no només associen Barcelona i
Catalunya amb el Barça i la Sagrada Família. Cada cop és més habitual,
des de la primera manifestació de l'11 de setembre del 2012, que
preguntin sobre la possible separació de Catalunya d'Espanya.
Durant l'últim any, els mitjans del país se n'han fet més ressò i
alguns cops ho comparen amb el cas escocès. Tot i així, el govern dels
Estats Units ha evitat en tot moment pronunciar-se sobre el procés
català, ja que el considera un assumpte intern d'Espanya. Quan el
president Artur Mas va anunciar la data i la pregunta del referèndum de
la independència, el departament d'Estat es va limitar a dir que això
era "una qüestió que han de decidir els ciutadans d'Espanya".
Alguns analistes consultats per l'ARA troben difícil un reconeixement
d'una Catalunya independent per part dels Estats Units si no hi ha
primer una negociació amb Espanya i creuen que cal explicar molt bé el
procés.
ARGENTINA
La 'madre patria' encara és viva
Tant a l'Argentina com a la resta de països llatinoamericans, en
general, no s'acaba d'entendre per què una part important dels catalans
volen decidir sobre la independència. Espanya funciona com un mirall,
com un referent per als països de l'Amèrica Llatina, i allò de la madre patria
encara s'utilitza com a sinònim per fer referència a l'Estat. I és que,
tot i que ja fa gairebé 200 anys que bona part dels països
sud-americans es van independitzar de la Corona espanyola, l'admiració
entre molts sectors cap a la monarquia i cap a Espanya es manté ben
viva, com si es parlés d'un germà gran.
Si hi ha
països al món que haurien i podrien entendre el que senten milions de
catalans en reclamar la seva separació d'Espanya, aquests haurien de ser
els pobles llatinoamericans. És un camí que, a força de sang i morts,
van aconseguir fa dos segles. Però tot i això, els arguments emocionals,
culturals, socials, polítics i econòmics no són suficients per fer
entendre als argentins els motius de celebració de la consulta del 9 de
novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada