<a
href='http://adserver.grupnaciodigital.com/www/delivery/ck.php?n=a974a0ab&cb=INSERT_RANDOM_NUMBER_HERE'
_cke_saved_href='http://adserver.grupnaciodigital.com/www/delivery/ck.php?n=a974a0ab&cb=INSERT_RANDOM_NUMBER_HERE'
target='_blank'><img
src='http://adserver.grupnaciodigital.com/www/delivery/avw.php?zoneid=51&cb=INSERT_RANDOM_NUMBER_HERE&n=a974a0ab'
_cke_saved_src='http://adserver.grupnaciodigital.com/www/delivery/avw.php?zoneid=51&cb=INSERT_RANDOM_NUMBER_HERE&n=a974a0ab'
border='0' alt=''
/></a>
- Portada
- Opinió
- Fotos
- Participació
- Hemeroteca
- Serveis
- Botiga
- Edicions
El ministre familiar
La democràcia té coses inversemblants.
Per exemple, que Jorge Fernàndez Díaz, un home avesat a l'estampeta i
al cilici a la cuixa, arribi a ministre espanyol de l'Interior. Per si
algú no està al cas, el càrrec implica ser el màxim responsable de la
seguretat de l'Estat, de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. Ja
ho veuen, caserna i seminari institucionalitzat en un dels principals
comandaments de l'Estat. Res de nou sota el sol del franquisme
sociològic.
El ministre és un home que va rebre el missatge de Déu a Las Vegas. Ves per on. Per això no els estranyi que digui que el matrimoni homosexual no garanteix la pervivència de l'espècie o que l'avortament és com el terrorisme etarra. No és qüestió de fe, és qüestió de matèria gris. Concretament, de falta de matèria gris.
La darrera perla d'aquesta gràcia ministerial que ens ha caigut en pro de la independència és assegurar que a Catalunya hi ha famílies que no han pogut celebrar juntes el Nadal a causa del debat sobiranista. Buf. Una idiotesa d'aquesta magnitud va més enllà de la fal·làcia, de l'insult i del menyspreu cap a una ciutadania catalana que si alguna cosa ha demostrat és civisme. Cosa que, per cert, l'unionisme encara ha de demostrar.
En qualsevol cas, el ministre faria bé de callar, no només per un sensat sentit de la vergonya sinó per la memòria de les famílies del joier Agustí Espinalt, del paleta Francesc Dorca, del jornaler José García Navarro, del miner Antonio Gonzálvez, del sabater Lluís Iglesias i així fins a més de 3.000 persones afusellades a Catalunya després del 39. Aquestes famílies sí que no van poder celebrar juntes les festes. Algú, precisament la inspiració del partit on milita el ministre, va fer que molts un Nadal ja no tornessin a casa. President Mas, si us plau, posi-ho a la carta.
El ministre és un home que va rebre el missatge de Déu a Las Vegas. Ves per on. Per això no els estranyi que digui que el matrimoni homosexual no garanteix la pervivència de l'espècie o que l'avortament és com el terrorisme etarra. No és qüestió de fe, és qüestió de matèria gris. Concretament, de falta de matèria gris.
La darrera perla d'aquesta gràcia ministerial que ens ha caigut en pro de la independència és assegurar que a Catalunya hi ha famílies que no han pogut celebrar juntes el Nadal a causa del debat sobiranista. Buf. Una idiotesa d'aquesta magnitud va més enllà de la fal·làcia, de l'insult i del menyspreu cap a una ciutadania catalana que si alguna cosa ha demostrat és civisme. Cosa que, per cert, l'unionisme encara ha de demostrar.
En qualsevol cas, el ministre faria bé de callar, no només per un sensat sentit de la vergonya sinó per la memòria de les famílies del joier Agustí Espinalt, del paleta Francesc Dorca, del jornaler José García Navarro, del miner Antonio Gonzálvez, del sabater Lluís Iglesias i així fins a més de 3.000 persones afusellades a Catalunya després del 39. Aquestes famílies sí que no van poder celebrar juntes les festes. Algú, precisament la inspiració del partit on milita el ministre, va fer que molts un Nadal ja no tornessin a casa. President Mas, si us plau, posi-ho a la carta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada