Publicat a l'avui.cat - 18/08/2013
L'endemà del dissabte
Bosa, vila de la Sardenya. Foto: EL PUNTAVUI.
Invisible.
Fa
una setmana, en sortir de l'Alguer (on només es parla italià i català),
creia que a la resta de Sardenya el sard –un idioma que parlen cap a
1.200.000 persones i del qual hi ha documents escrits a partir del segle
XI– seria omnipresent. Però va resultar ser més elusiu que les
sargantanes que els meus fills provaven de caçar sota el sol canicular
que sol haver-hi a Sardenya. Gairebé tothom fa servir l'italià per
defecte i als dos diaris locals, La Nuova i L'Unione Sarda, no hi
ha ni un trist mot en sard. Als rètols dels carrers, de vegades, el nom
original en sard surt sota el nom italià; això sí: en lletra petita i
entre parèntesis.
Lluita.
Com
que, en arribar a la bella vila multicolor de Bosa, vaig descobrir que
el nostre hotel tenia un nom sard, vaig preguntar a la propietària per
la situació de l'idioma i em va dir que els mateixos sards s'hi havien
girat d'esquena, que consideraven que parlar sard era pagesívol i taujà.
Em va recomanar una revista bilingüe, Làcanas, en un article de
la qual vaig llegir que el poble sard havia estat condicionat a pensar
que sense Itàlia no eren res, que a penes sabien escriure el propi
idioma i desconeixien la pròpia història, però que calia ser optimista i
tirar endavant perquè, al cap i a la fi, què hi podrien perdre?
L'article estava il·lustrat amb un grafit tret d'una paret de Càller:
“Sardigna no est Italia”.
Ràbia.
Fa
pocs dies, el moviment independentista sard va rebre un cop de mà
considerable quan les autoritats italianes van trigar 48 hores a enviar
hidroavions per apagar un incendi al nord de l'illa que, a causa de la
demora, va acabar sent devastadora. Poc després, les mateixes autoritats
van decidir no anul·lar una exhibició aèria en què uns reactors de
l'exèrcit de l'aire havien de dibuixar els colors de la bandera italiana
al cel sard. El govern regional va posar el crit al cel i dos dels
quatre partits sobiranistes (Indipendentzia Repubrica de Sardigna i
Partito Sardo d'Azione) van organitzar un sit-in de protesta al lloc de l'exhibició, tot insistint que era una beffa
a tot Sardenya no enviar-hi avions per apagar incendis i sí enviar-los
per fer una demostració nacional militarista. De seguida, el govern
central va acusar aquests partits i el mateix govern regional de
victimisme. Com a bon català, vaig patir un atac fulminant de déjà-vu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada