El Pla A... i el B, el C i el D

El Pla A... i el B, el C i el D per Xavier Vilaseca

Eterns,

Vaig dir a l´últim sopar que estaba escrivint alguna cosa i per fi ja ho tinc acabat. Per cert, els esdeveniments es precipitan o m´ho sembla només a mi?

Aviam, que no és tan dificil, d´escriure-ho almenys... fer-ho ja seria un altre tema...

Simplement, el Govern ha de decidir si engega el procés cap a la independència o no. Si decideix que sí, ha de dissenyar un Full de Ruta de la feina a fer per part de les institucions i, alhora, nosaltres, la societat civil, ja farem la nostra part difonent els avantatges de la independència entre la societat.

Aquest Full de Ruta institucional hauria de ser seguit sense vacilacions, ni dubtes, ni contradiccions internes, evitant el foc amic i sobretot els trets al peu. I sabent perfectament, per evitar autoenganyar-se, amb qui comptan i amb qui no. Jo crec que s´ha de comptar sols amb CiU i ERC, optimista oi? Si després s´hi afegeixen CUP i ICV, perfecte, però de moment sols els primers posen com a clara prioritat la independència. Els altres, a vegades sembla que quan els hi assenyales la Lluna es quedan mirant la punta del dit... Amb el PSC, evidentment no hi compto com a partit, però si que s´ha d´enviar missatges als seus votants més sensibilitzats amb la causa perquè acabin votant SI. Al PP i C s´els hi ha de dir que tot això ho fem com un favor personal perquè ells puguin votar NO i refermin l´encaix de Catalunya a Espanya... si cola, cola...

Bé, anem pels Plans. Hi ha dues etapes:

1a. Etapa: dialeg amb l´Estat:

Pla A: Llei de Consultes Catalana. Està tramitant-se i un cop aprovada pel Parlament de Catalunya serà recorreguda al TC i suspesa. Primer NO a la butxaca.
Pla B: Catalunya demana al Parlament espanyol que delegui en el Govern català l´organització de la consulta. Aquest és el cas d´Escòcia. Evidentment, el Parlament espanyol diu que no. Segon NO a la butxaca.
Pla C: Catalunya demana que Espanya organitzi la consulta i, evidentment, Espanya diu que no. Tercer NO a la butxaca.

Totes aquestes passes s´hauran fet pels conductes legals i oficials establerts en les lleis espanyoles i Espanya haurà respost també oficialment. Tots aquest NO que haurem recollit els guardarem amb pany i forrellat per quan els necessitem més endavant als Tribunals europeus que és on acabarà tot això.

Pot ser hi haurà algú que, arribats a aquest punt, pensarà que un cop tinguem tots aquests NO hem de tirar pel dret i que la Generalitat organitzi la consulta ella mateixa. Jo crec que això no és possible perquè hem de tenir en compte que arribats a aquest moment encara serem una comunitat autònoma d´Espanya, sotmesa a les seves lleis i Espanya te les eines per evitar fer una consulta OFICIAL i BEN feta. L´organització d´una consulta requereix una infraestructura i una logística enorme, sols a l´abast del Govern, si es vol fer bé i els resultats oficials els volem portar a Europa i als Estats Units amb tota la legitimitat d´una consulta oficial ben organitzada.

Aqui finalitza l´etapa de dialeg amb l´Estat i anem a la segona etapa que tots esteu esperant.

2a. Etapa: NO dialeg amb l´Estat o altrament dit, que Déu ens agafi confessats:

Pla D: eleccions plebiscitàries amb la proclamació unilateral d´independència com a un únic punt al programa del partits que s´hi atreveixin. I guanyar per majoria absoluta, és clar!!!

El moment més important de tot aquest procés és decidir si s´engega o no perquè el que no podem fer es plegar veles quan rebem el primer, el segon o el tercer NO. Si començem amb el Pla A s´ha d´estar decidit a arribar al Pla D, si no, més val no començar.

Evidentment, si es decideix començar el procés, paral·lelament s´han d´anar construint les estructures d´Estat que necessitarem des de el primer dia de la independència. Algunes ja les tenim a mitges com els Mossos, Ensenyament, Sanitat, etc... però d´altres com Hisenda, i tot el que penja de l´area d´Economia com pagar les pensions i l´atur, Justicia o Exteriors encara estan per fer. Això sí, s´ha de reconeixer que el Govern ja ho ha començat a fer encara que fer-ho sent una Comunitat Autònoma espanyola és una missió gairebé impossible. Per tant, caldrà també valorar el pitjor dels escenaris possibles, que seria arribar a la independècia amb una mà al davant i una mà al darrera.

Una altre cosa que necessitarem des de el primer dia seran les lleis que substituiran la legalitat espanyola perquè el que és evident és que no pot haver-hi un buit legal quan es derogin les lleis espanyoles. Això no tinc ni idea de com es fa però segur que hi ha algú que sí. ERC crec que ja ha començat a preparar coses en aquest sentit. Hem de saber que la independència passa per incomplir les lleis espanyoles i això sols es podrà fer un cop i serà amb la proclamació unilateral d´independència. Tots els actes que incompleixin les lleis espanyoles abans de la independència seran invalidats per Espanya. Dit d´una altre manera, tenim un sol roc a la faixa... cal encertar doncs. Us enrecordeu de David i Goliat? doncs afineu la punteria.

La pregunta és: serem prou valents per arribar al Pla D i les seves conseqüències? Si la resposta és SÍ, endavant però sabent que no hi ha marxa enrera. Si la resposta és NO en aquest cas no cal engegar res, que torni Jordi Pujol i tal dia farà un any.

Per últim, això no és un joc. Pot haver-hi gent que vagi a la presó o perdi el seu patrimoni per tant serà humanament comprensible si algú s´hi arronsa. No soc pesimista, ni del CNI, però m´agrada saber les últimes conseqüències de les accions que s´enpendran igual que un jugador d´escacs preveu unes quantes jugades per endavant, tant les pròpies com les del adversari. I en el nostre cas la peça més temible de l´adversari no és la reina precisament...
Cal saber quin seria el pitjor escenari possible, valorar-lo, comparar-lo amb la situació actual i preveure què fer en aquest cas.

Ja se que tot no es pot preveure ni controlar en un procés com aquest mai fet fins ara però rao de més per intentar tenir el màxim de planificació possible i el que s´ens escapi, doncs, mira, no tinc respostes per a tot.

Si algú sap d´alguna altre metodologia per aconseguir la independència, que ho faci públic.

Xavier Vilaseca