LA VISIÓ CATALANA DE TONY JUDT

Publicat elsingulardigital.cat - 21/07/2013

La visió catalana de Tony Judt

 

"Si Catalunya fos un país independent estaria entre els més pròspers del continent europeu"

Lluís Bou

 

 

L'historiador Tony Judt, un dels intel·lectuals més prestigiosos del segle XX, va intuir el procés sobiranista de Catalunya. En el seu llibre 'Postguerra', considerat el millor volum d'anàlisi del període des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a la guerra d'Irak i l'elecció de Benet XVI, ja dedica vàries pàgines a analitzar el cas català i inclou una sentència premonitòria: "Si Catalunya fos un país independent estaria entre els més pròspers del continent europeu".

 

Tot i que el llibre va ser escrit l'any 2005, Judt ja veu llavors més solidesa en el catalanisme que en el moviment nacionalista basc. En aquell moment això no estava tan clar com ara, i no eren pocs els analistes que consideraven el procés basc més avançat, almenys fins al pla Ibarretxe. L'historiador britànic d'arrels jueves ho detalla quan remarca l'arrel democràtica de la reivindicació catalana, davant de l'espanyolisme franquista.

"Franco havia explotat fins a la sacietat tota la gama de proclames" nacionalistes espanyoles, que van buidar la idea d'espanyolitat, i aquesta va ser mal vista durant la Transició. "Com una generació anterior d'alemanys postautoritaris, els espanyols es reprimien totalment a l'hora d'expressar un 'discurs nacional'. Per una banda, la identificació regional o provincial no tenia la màcula del vincle autoritari: al contrari, havia estat una de les dianes preferides de l'antic règim i, en conseqüència, tenia credibilitat per presentar-se com a part essencial de la mateixa transició a la democràcia". "Aquesta vinculació entre autonomia, separatisme i democràcia estava menys clara en el cas basc, on ETA continuava la seva trajectòria homicida (el 1995 va intentar atemptar contra el rei i va fracassar en l'intent d'assassinar el president del govern)".

Un Estat-nació fragmentat
 

Judt també considera que a Espanya la idea d'Estat nació no funciona i està fragmentada. Al seu entendre, és per aquest "record del passat" de caràcter autoritari. No té gaire a veure amb el fenomen que es produeix al nord d'Itàlia, que atribueix a problemes actuals i sense rerefons històric. Segons l'historiador, amb la recuperació de l'autogovern a la Transició Catalunya es va convertir pràcticament "en un Estat dins l'Estat, amb un idioma, unes institucions i un òrgans de govern propis". "Cap de les altres regions espanyoles va adquirir aquest nivell de singularitat regional, però tampoc n'hi havia cap amb igual pes dins el país". La importància econòmica de Catalunya és, per a Judt, una de les raons de la fortalesa de les reivindicacions catalanes.

 

Segons la seva anàlisi, una de les causes de la consolidació del catalanisme ha estat el dèficit fiscal, que descriu quasi irònicament com "la substancial contribució que la hisenda nacional espera dels catalans". I situa l'origen del problema en el 1985, durant l'època de Felipe González, quan es va crear el fons de solidaritat autonòmic.

Poc després d'escriure 'Postguerra', a Judt li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i va morir l'any 2010.