Publicat a l'avui.cat - 27/07/2013
Carta d'Artur Mas a Mariano Rajoy
Benvolgut president,
És sabuda la voluntat d'autogovern del poble català,
reiteradament exercida o reclamada al llarg dels segles. En l'últim
període democràtic, començat al final del segle passat, aquesta voluntat
d'autogovern es va canalitzar inicialment a través de l'Estatut
d'Autonomia del 1979.
El parlament català va aprovar el 2005 una nova
proposta d'Estatut d'Autonomia, que posteriorment van assumir el 2006
primer les Corts Generals i finalment, en referèndum, el poble de
Catalunya. La meva implicació personal, tot i no tenir responsabilitats
de govern en aquell moment, per a facilitar un nou encaix de Catalunya a
Espanya, durant tota la negociació, és ben sabuda.
La sentència posterior del Tribunal Constitucional va
dil·luir i en gran part va anul·lar la voluntat democràtica dels
catalans expressada a les urnes, i va evidenciar la impossibilitat de
continuar desenvolupant la capacitat d'autogovern de Cataluya per la via
transitada fins aleshores.
Més recentment, durant la legislatura passada, la negativa
a qualsevol mena de negociació en referència a la proposta de pacte
fiscal, promoguda pel govern de la Generalitat i aprovada per una molt
àmplia majoria del Parlament de Catalunya, va tornar a evidenciar la
incapacitat de donar resposta des de les institucions de l'estat a les
propostes presentades des de Catalunya.
Aquesta situació de blocatge i la manifestació més
nombrosa de la història duta a terme a Catalunya l'11 de setembre passat
em van portar a la conclusió de la convocatòria d'eleccions anticipades
perquè el poble de Catalunya decidís lliurement i democràticament el
seu futur polític.
Les últimes eleccions al Parlament de Catalunya van donar
com a resultat un ampli suport popular, amb una molt elevada
participació, la més elevada de la història en aquesta mena d'eleccions,
a les forces polítiques que presentaven en el programa electoral la
necessitat d'exercir el dret de decidir.
El Parlament de Catalunya ha manifestat unes quantes
vegades durant aquesta legislatura, i a través de majories qualificades,
el suport al dret de decidir dels catalans, i ha establert el mandat
del diàleg i la negociació amb el govern d'Espanya amb l'objectiu de
portar-lo a terme mitjançant una consulta democràtica. La constitució
recent del Pacte Nacional pel Dret de Decidir ha evidenciat, alhora,
l'ampli suport de què també gaudeix aquest plantejament entre
institucions, agents econòmics i socials, i societat civil a tot
Catalunya.
El Consell Assessor per la Transició Nacional, organisme
de què s'ha dotat el govern de la Generalitat i del qual formen part
destacades personalitats, argumenta al seu primer informe l'existència
de vies legals qe possibiliten dur a terme la consulta. En la mesura que
es tracta d'un informe que considero d'alta qualitat i de contingut
molt interessant, crec oportú fer-l'hi arribar d'aquí a pocs dies.
És per tot plegat que entenc que es donen les condicions
favorables per a plantejar la celebració d'una consulta a Catalunya:
ampli suport ciutadà i parlamentari, voluntat de diàleg i negociació, i
existència de vies legals per a dur-la a terme.
Entenc que quan es donen totes aquestes circumstàncies,
fruit segurament de tota la trajectòria històrica que li descrivia al
principi de l'escrit, és un deure dels responsables públics i
governamentals forjar la voluntat política que permeti donar resposta a
la legítima, pacífica, democràtica i majoritària aspiració de la
societat, en el nostre cas, la catalana.
En la nostra última trobada li vaig plantejar la
necessitat d'una resposta política a la demanda democràtica del poble de
Catalunya. Avui la hi reitero per escrit, amb el mateix esperit de
diàleg i negociació del nostre últim encontre.
Sóc conscient de la seva posició contrària a la celebració
de la consutla, tal com em va manifestar en aquella trobada. Amb tot,
entenc que de la mateixa manera que uns altres països –també de la UE–
troben vies per a solucionar democràticament i legalment aquesta mena de
desafiaments i de realitats, Espanya no hauria de ser-ne l'excepció en
sentit contrari.
En conseqüència, li torno a plantejar la necessitat
d'abordar el diàleg i la negociació, que permetin de manera pactada
celebrar una consulta al poble català, en el termini més breu possible,
amb els marcs legals que establim.
Cordialment,
Artur Mas
Barcelona, 26 de juliol, de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada