Els xiulets i la mala educació

Publicat elsingulardigital.cat - 24/07/2013

Els xiulets i la mala educació

 

"Les expressions de rebuig espontànies que sorgeixen a esdeveniments "apolítics" on hi ha tot tipus de gent barrejada, crec que demostren fins a quin punt la centralitat, la realitat majoritària, és l'independentisme"

Àstrid Bierge

 

Cada cop que Camacho & Co parlen de la Catalunya real, la que no està interessada en debats sobiranistes, ni en calculacions gasives de a veure qui dóna què i qui rep què, ni en batalletes identitàries inventades per trencar la convivència i separar la societat catalana, cada cop que parlen de la Catalunya real a la quals ells diuen representar, a més de recordar-los de quina manera estan repartits els escons, hauríem de posar-los la col•lecció de vídeos de les xiulades a himne, bandera i Rei. Als esdeveniments que munten els independentistes és normal que hi hagi independetinstes, però les expressions de rebuig espontànies que sorgeixen a esdeveniments "apolítics" on hi ha tot tipus de gent barrejada, crec que demostren fins a quin punt la centralitat, la realitat majoritària, és l'independentisme.

Antoni Bassas publicava un article al diari Ara en què deia que xiular l'himne espanyol és de mala educació perquè la democràcia es basa en el respecte a l'altre i perquè el que no vulguis per tu no ho vulguis per a ningú. Quan un català parla de la bona educació jo ja em poso a tremolar. El que ens hem arribat a deixar fer en nom de la bona educació! En nom del respecte als altres sovint ens hem perdut el respecte a nosaltres mateixos, i un exemple clar és aquest hàbit majoritari de passar-se al castellà amb els castellanoparlants perquè és de mala educació mantenir-se en català.

Diria que Antoni Bassas confon el menyspreu amb la protesta. Francament, és molt fàcil d'entendre que cada cop que en un acte multitudinari es xiula l'himne espanyol no s'està menyspreant un símbol ni els sentiments que representa, sinó que s'està protestant contra la imposició d'aquest símbol. Ens molesta tremendament que ens obliguin, perquè som adults i perquè volem ser lliures. Pel mateix motiu som tants els catalans que no anem amb la selecció espanyola. No perquè sigui espanyola, sinó perquè les federacions esportives espanyoles es desviuen perquè les federacions catalanes no siguin reconegudes. A Gerard Piqué no li entra al cap, diu, que un català pugui anar en contra de la selecció espanyola. A mi el que no m'entra al cap és que no ho entengui.

Espero, i diria que serà així, que el dia que Catalunya sigui independent serem capaços d'empassar-nos la recança acumulada i tractar els símbols espanyols amb el mateix respecte que tractem els símbols dels altres països del món. Mentrestant, hem d'aprofitar qualsevol via pacífica que tinguem per expressar el nostre rebuig a un estat que creu que som de la seva propietat i que ens tracta com a tal. I no és mala educació. És fer "au" quan algú et pega.