Tot i estar d'acord amb l'article, considerem no és just aplegar dins el matei cistell a tot l'empresariat. De fa temps una part de l'empresariat s'aixopluga en dues associacions: Centre Centre Català de Negocis (CCN) i Fundació Catalunya Estat (FCE) ambdues han fet i fan una tasca ingent per tal d'aconseguir la independència de Catalunya i constituir-ne un Estat propi, o com és el cas de Joan Font (Supermercats Bon Preu) qui de fa anys ja ha "sortit de l'armari independentista" (utilitzant paraules del Sr. Xirgo).
Interpretem que l'articulista es refereix a un tipus d'empresariat molt concret, el qual sense anomenar-o tenim tots en l'imaginari, però el Col.lectiu Eterna vol constatar que no tot l'empresariat és por mesurar de la mateixa manera.
El silenci dels empresaris
“Quants empresaris pensen com Pere Gallart i creuen que un dia Catalunya tindrà un estat propi?”
Circula des de fa temps la teoria que el millor que poden fer els
empresaris en aquest procés nacional en què ens trobem és callar. Un dia
que manteníem una conversa amb uns quants petits i mitjans empresaris,
un d'ells, independentista de soca-rel, em va dir que, tot i pensar com
pensa, mai no faria declaracions que posessin en perill el centenar de
llocs de treball que depenien de la seva empresa. L'entenc. Però estem
en desigualtat de condicions. Surt un bon dia José Manuel Lara dient una
bajanada tan gran com que “si un dia Catalunya fos independent el Grupo
Planeta se n'hauria d'anar” i no passa res. Ningú li diu que està
pixant fora de test i que el que està fent és fabricar por. Dimarts
passat, Pere Gallart, director general de la multinacional Fluidra, una
empresa de Sabadell amb planta al Brasil, va fer una reflexió ben clara i
contundent davant les autoritats d'aquell país i del president Mas: “El
nostre poble té el màxim reconeixement, i amb esforç lidera el camí cap
a una nació catalana; volem un estat propi per a Catalunya i algun dia
ho aconseguirem.” Les autoritats espanyoles i els mitjans de comunicació
estatals ahir estaven enfeinadíssims criticant-lo. I jo em pregunto: on
son els altres empresaris? Sí, ja ho sé, la teoria circulant és que a
hores d'ara el millor que poden fer els empresaris és exportar i callar,
perquè sempre és millor el silenci que no pas tenir-los en contra del
procés. No ho sé. Potser sí. Però si Pere Gallart no ha fet res més que
dir en veu alta el que molts altres pensen, que és el que a mi em
sembla, seria just que anessin sortint tots de l'armari en comptes de
continuar amb aquesta barreja de por i prudència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada