El 10-J, l’embrió

 Comentari del bloc Dietari 2014

 

 

El 10-J, l’embrió

Una reivindicació comuna durant la manifestació del 10 de juliol

---

En una tarda de dissabte d’avui fa tres anys, en què la calor era encara més intensa que avui, l’estació de metro Diagonal de Barcelona estava desbordada. Riuades de gent es movien lentament cap a l’exterior quan sortien dels metros ensardinats cada tres minuts. Quan aconseguien treure el cap a la superfície, constataven allò que el suburbà ja apuntava: una espectacular marea humana havia envaït el Passeig de Gràcia. La cua d’una de les manifestacions més grans que Barcelona mai ha vist no es mouria en una hora i mitja.
 

La manifestació del 10 de juliol de 2010 havia de defensar l’estatut que, després de set anys d’esforços a Catalunya, havia quedat escapçat pel Tribunal Constitucional menys de dues setmanes abans. Per això gairebé tota la classe política catalana (incloent-ne presidents i expresidents) va assistir-hi. No obstant això, la concentració va sentir pocs càntics ‘estatutaris’, sinó que es va moure entre el ‘som una nació‘ i el crit d’independència.
 

Una similitud amb la Diada de 2012: algú va intentar després desdibuixar l’esperit i les reivindicacions de les marxes. Una diferència: la de 2010 va ser en certa manera tutelada pels polítics, que van infuir en el lema i van encapçalar la concentració. L’error es va corregir el 2012; la participació i la claredat del missatge van sortir guanyant.
 

Tothom accepta que la marxa de 2012 és la clau de volta del nou rumb que ha près la política catalana. Va provocar eleccions anticipades, re-posicionament de CiU i la resta de forces polítiques, reconeixement internacional… Ara bé, la del 2010, tot i no encara netament independentista, va donar una consciència d’unitat a la ciutadania -ben diversa aquell dia-, va fer que la gent comencés a considerar la independència com una opció raonable, va donar un impuls per continuar treballant en les consultes sobiranistes i va assolir un ressò internacional notable. CiU va haver de prometre el concert econòmic per guanyar les eleccions, i amb el fracàs d’aquest el 2012, van haver d’abraçar el dret a decidir. Sense la manifestació del 10-J, no hi hauria hagut la de 2012. I sense la de 2012, ara no seríem on som.



Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols