EDITORIAL DE VICENT PARTAL

Vicent Partal

02.07.2013

Això que tenim a l'altra banda

La notícia ha passat com de puntetes. El govern espanyol està modificant el codi penal militar i la principal novetat de la reforma és que allà on abans els militars podien jutjar civils només en els casos d'un estat de setge o de guerra ara la definició s'ha canviat per a dir que podran jutjar civils en cas de 'conflicte armat'. Quina és la diferència? Una de molt important: la constitució deixa molt clar quan s'instauren els estats de setge i de guerra i el paper rellevant, imprescindible, del poder civil en la seua declaració. Però un 'conflicte armat' no sé sap què és ni qui el declara. Amb la qual cosa la reforma en marxa serveix no per incrementar el poder democràtic civil ni per a augmentar la garantia jurídica dels ciutadans sinó tot el contrari. Dona carta blanca als militars!

I això a l'Europa del segle XXI pot passar? Doncs es veu que sí. Sorprenentment. Això i d'altres coses menys greus potser però també inquietants. Coses com per exemple que ahir TVE atribuís  a ETA els atemptats de l'11M, per més que en demanés disculpes vist l'escàndol que es va organitzar.  L'extrem immobilisme de l'estat espanyol ja és conegut també a l'estranger i per això autoritats com Allen Buchanan ja afirmen que Catalunya podria fer valer com a argument per a la secessió la negativa d'Espanya a concedir una autonomia justa.

Hi ha un estat general d'ànim que considera que aquesta incapacitat de l'estat espanyol, i molt concretament del PP, per comportar-se com ho fan els seus altres parçoners europeus en el fons juga a favor nostre. El contrast, pensen, ajudarà a que la Unió Europea ens empare en cas de necessitat. No dic que no. Però cal que siguem conscients que mentre això no passe l'estat espanyol està fent una involució dramàtica que ja estem pagant i que fins i tot després de la independència del Principat la seguirem pagant els qui continuarem sent part d'Espanya.

I això és molt greu. Quan el ministre Wert li diu amb tota la cara dura a Escola Valenciana que ell no té perquè ocupar-se d'una llengua que no és la seua això ens tira dècades enrere, ben bé al franquisme. Al mateix franquisme on la religió era una assignatura obligada i important, com ara Wert vol que ho torne a ser. Quin serà el següent pas: la separació de nou de xiquets i xiquetes? Que la televisió emeta en blanc-i-negre? o la recuparació del 'parte' obligatori, en substitució dels informatius plurals?

L'anècdota d'Escola Valenciana explicada abans en el fons el que posa de relleu és que a diferència dels altres estats europeus l'estat espanyol no considera iguals tots els ciutadans. Més encara: les actuacions de l'estat espanyol demostren que es veu a ell mateix com l'instrument de poder d'uns que ha de ser usat contra els altres. Una percepció insòlita a Europa que només es pot entendre, vull dir analíticament, si gratem en la seua legitimitat i ens n'adonem que, al final, si fan el que fan és encara perquè un dia van guanyar una guerra. Ens van guanyar una guerra.