Anem a pams. Per tenir tres diputats a la província de Barcelona calen uns 70.000 vots. Això vol dir que si RCat i SCI van per separat a les eleccions i treuen cadascun d'ells 65.000 vots, tots dos obtindran la bonica xifra de zero diputats. En canvi, si van junts i cadascun d'ells aporta els seus 65.000 vots sumarien més de 130.000 vots, i això caldria sumar-li l'efecte crida per l'unitat de l'independentisme, la qual cosa pot significar la “friolera” de 5 o 6 diputats pel cap baix. Això ho apliqueu a les altres tres províncies i us fareu una idea de l'oportunitat històrica que estem deixant escapar.
Fins aqui el números freds. Ara bé, apart dels números freds, cal tenir el cap fred també i, si és possible, els peus calents...
Vejam, quin és el gran problema que impedeix una candidatura conjunta? Pel que hem vist fins ara l'unica diferència entre RCat i SCI és cóm s'han de fer les llistes i també alguna discrepància personal entre algunes persones d'ambdues candidatures. O sigui, que per aquestes “greus i grans diferencies” aniran per separat. A veure què fan als altres partits en similars circumstàncies:
CiU és una federació de dos partits liderats cadascun d'ells per unes personalitats polítiques tan diferents com en Mas i en Duran. Sense entrar en detall, creieu que hi ha més diferències entre RCat i SCI que entre CDC i UDC? Creieu que hi ha més diferències entre Carretero i Laporta que entre Mas i Duran? Fins a dia d'avui, aquesta unitat, amb tots els problemes que vulgueu, els han portat a guanyar totes i cadascuna de les eleccions al Parlament.
El mateix es pot dir del PSC, partit resultant de la fusió dels socialistes catalans amb la Federació del PSOE a Catalunya. Creieu que hi ha més diferències entre Carretero i Laporta que entre Montilla o Corbacho respecte de Castells o Nadal? Tampoc sembla que aquesta unitat els hagi anat massa malament.
Què va passar amb el PSUC? A grans trets, la separació entre IC i EU va portar aquests ultims a ser extraparlamentaris. Van aprendre la lliçó i ara en Joan Herrera i en Jordi Miralles van junts.
Fins i tot, posats a filar prim, què fan l'Alfons Lopez Tena i l'Uriel Beltran a la mateixa coalició si fa pocs mesos estaven a matar. Hi ha unitat entre ells i, no hi pot haver unitat entre Carretero i Laporta?
Si al principi del text parlava d'una llei de la física, ara aplicaré una fórmula matemàtica: Unitat = Èxit, Divisió = Fracàs i, per trobar el desllorigador, crec que ambdues candidatures haurien de fer un acte de generositat. Si el problema és que no es volen unir en una candidatura única nacional, que ho facin per províncies, és a dir, que dues llistes provincials d'un partit integri membres de l'altre i a l'inrevés a les altres dues províncies. Per exemple, a Barcelona sembla clar que la candidatura més potent és la de Laporta; doncs que integri membres de RCat. A Girona la candidatura més potent d'en Carretero hauria d'integrar membres de SCI. Lleida i Tarragona haurien de seguir la mateixa pauta. Si el problema personal és tant greu que no poden anar junts en una mateixa llista provincial, haurien de fer un acte de generositat i cadascuna de les candidatures retirar-se de dues províncies, quedant així una unica llista “pura” per província. Junts, però per separat, o com algunes parelles: “living apart together”.
El malalt no està per massa experiments, o trobem la medicina correcte ara o se'ns pot acabar anant de les mans. RCat, SCI: la Història us jutjarà, per bé o per mal, per tant jo miraria d'encertar-la.
Xavier Vilaseca.
Col·lectiu Eterna.
Em sembla molt de sentit comú. Crec que les coses són més fàcils del que a vegades semblen.
ResponEliminaQuanta raó. Hem de demanar que formin una candidatura unitària. EL teu plantejament els aniria molt bé. Cal que s'assabentin de seguida que els que estem a favor de la independència volem això mateix.
ResponEliminaQuina idea més bona! He vingut a parar aquí des de l'editorial del Vicent Partal a Vilaweb i em sembla que l'has ben encertada. Potser jo no em complicaria la vida i no faria que memberes de RCat s'integressin a SCI a Barcelona i que fessin al revés a Girona. Només SCI a Barcelona, només RCat a Girona, i a les altres dues províncies que decideixin ells mateixos. (Bé, ara m'adono que a Barcelona hi ha molts més diputats, però la idea continua sent molt bona: fins i tot RCat podria presentar-se a les altres tres províncies i SCI a Barcelona, per equilibrar demogràficament i en possible nombre final de diputats).
ResponEliminaDivulgueu aquesta idea, que és boníssima!
La pilota està en el camp de SCi, la unitat només depèn d'ells i no la volen per una interpretació errònia (al meu entendre) de la democràcia, si no entens la democràcia com la entenen ells no ets vàlid, aquest és el problema, no crec que sigui un tema de personalismes.
ResponEliminaSi al final no es produeix la unitat els votants que la volien hauran d'actuar en conseqüència.
Un article molt encertat, en la línia del que jo mateix vaig escriure ahir, en un comentari, a un article de l'Avui, dient el mateix: que, anant per separat, la Llei d'Hondt, pensada per afavorir els centralistes espanyols, ens fondrà!
ResponEliminaA veure si algú ens escolta!
Em sembla que és lo més lògic que he sentit des de feia molt de temps. Aixo si es una molt bona idea.
ResponEliminaPer cert, fiquem ERC també en el mateix sac.
Dos no s'ajunten si un no vol. SCI no vol ajuntar-se. Si volgués ajuntar-se, s'hauria de fer a través d'una coalició, oi? Doncs és el que ha estat oferint tot aquest temps Reagrupament. Però SCI no vol una coalició, vol que ens dissolguem i que entrem un per un com adherits. Això no ho farem. L'eina que hem creat és prou bona, i no l'abandonarem per anar a fer aventures amb uns que van d'improvisació en improvisació, i que no se sap com sortirà el seu invent.
ResponEliminaTot això està molt bé. De fet he fet números i si es presentessin tots tres a la mateixa llista (ERC+RCat+SCI) podrien rivalitzar sèriament amb CiU. SERIAMENT!!!
ResponEliminaDe fet, hi ha una manera senzilla de fer-ho.
Suposem que d'inici ERC pot aconseguir 16 diputats (en té 21). Pels que pensin que no, cal que tinguin en compte que els últims 15 dies els altres dos desapareixeran dels mitjans, i que el recurs del vot útil serà molt important. Sobretot si es presenten a 3 bandes.
Ok. Suposem llavors que RCat pot aconseguir-ne 6 i SCI 6 mes.
Val, ara col·loquem-los en una llista única.
I ara bé el truc: un cop organitzats aquests, els seguents es reparteixen en mode 2 a 2 a 1. 2 Rcat, 2 SCI i 1 ERC.
En certa manera ERC limita els seus resultats, però els consolida. Mentrestant, els altres dos, si demostren que poden millorar els resultats d'ERC, obtenen grans rèdits.
Ah, i sobretot, no es tracta d'una candidatura única, sinó d'una llista única, com fa entesa catalana de progrés o es va fer fa 7 anys a girona amb l'esquerra.
I això ja els hi heu fet arribar als de SCI? feu-ho per tots el mitjans (i grans si cal). Molt bona reflexió.
ResponEliminaPer cert, sóc un dels 14,000 adherits a SCI amb els que en López Tena s'omple la boca dient que no ens representava ningú més abans de SCI. Desperta Tena!
És una solució d'emergència, però una solució a la fi i el cap...
ResponEliminaL'ideal seria que Rcat també hagués acceptat de fer les llistes de forma democràtica, però si no van voler traint tots els seus principis fundacionals...
Oriol de Mollerussa, que jo sàpiga, Rcat era una associació amb la finalitat de promoure i donar suport a una candidatura independentista transversal al Parlament i que també volia una regeneració democràtica. No fa pas gaire en Carretero mateix deia que ningú de Rcat tenia perquè estar col·locat en cap llista, ja que no era la seva finalitat, que l'important era que la llista existís. Al final ni democràcia, ni transversalitat i una llista feta exclusivament amb la seva gent.
ResponEliminaUn article, excel.lent, felicitats. I també coincideixo amb l'home del sac.
ResponEliminaHi ha un error en l'article: no es tracta de la llei de Hondt (amb ella només amb 25.000 vots ja s'entraria al parlament), sinó de la barrera del 3% per a ser inclòs en el repartiment d'escons.
ResponEliminaFixeu-vos que aquesta barrera al país valencià és del 5%... i així històricament mai ha entrat el Bloc Nacionalista que hagués canviat el panorama.
Molt encertat l'article. Jo també sóc un dels adherits a SCI, amb la il.lusió que aglutinaria (i de moment, una decepció!). Tot i la coincidència d'opinions, encara veig alguns retrets creuats SCI-RCat en els comentaris. Deixem-nos d'acusacions i fem tots un pas endavant no pas enrere! Si no fan llista conjunta SCi + RCat + (potser) ERC, haurem de fer un pacte de votants i fer córrer la consigna de repartir els nostres vots segons circumscripcions.
ResponEliminaTambé m'agradaria la unitat. A quin independentista no li agradaria? Però hem de ser realistes: de moment no es volen ajuntar. Llavors, és tan senzill com triar qui ha fet les coses millor (primàries, obrint la porta als altres) i votar-los. No veig el problema. Hondt? Perdoneu, però no veig la diferència entre entrar amb un diputat al parlament o quedar-se a les portes. SI vol i pot entrar amb força al parlament. Si ho fa, fantàstic. Si no ho fa, haurem de seguir madurant el moviment independentista... Jo no vull perdre més el temps discutint aquestes coses, que són com son. Jo prefereixo invertir el poc temps disponible en seguir explicant als "no convençuts" perquè ens convé tant la independència, i perquè SI és la millor eina per a arribar-hi. Ah, i si algun dia SI em munta un numeret com el de la Carreterada del febrer, plego en cinc minuts. Si volem la independència hem de ser valents i conseqüents. Salut!
ResponElimina